FESTIVAL DE FLAMENCOS Y... OTRAS AVES

Paco de Lucía, al cor

La sala Apolo acull un emotiu espectacle en l'aniversari de la seva mort

El ’tocaor’, en una de les últimes imatges obtingudes per la seva dona.

El ’tocaor’, en una de les últimes imatges obtingudes per la seva dona. / GABRIELA CANSECO

2
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL / BARCELONA

Gairebé coincidint amb el primer aniversari de la mort de Paco de Lucía -va ser un 25 de febrer quan va patir a Mèxic el fatídic infart-, el Festival de Flamencos y... otras Aves tanca avui una programació que ha consagrat totalment a l'enyorat geni de les sis cordes. A l'espectacle homenatge hi assistiran Gabriela Canseco, la seva dona i fotògrafa de capçalera (d'ella és la imatge que il·lustra l'article i la caràtula del seu últim disc), i els seus dos fills petits, Diego i Antonia.

Cap dels artistes que pujarà a l'escenari de la sala Apolo serà sobrer: el nebot de Paco de Lucía, el guitarrista Antonio Sánchez, comptarà amb tres tocaores més, Diego del Morao, Paquete i Josemi Carmona. I a l'elenc s'hi sumaran els cantaores Potito i Montse Cortés; els bailaores Farruco i Farruquito, i el percussionista Piraña.

Antonio Sánchez està especialment «emocionat» amb aquest tribut a qui ell considerava «un pare». Va formar part del septet de Paco de Lucía des del 2010. «Tanta era la meva admiració, que el temia. Però quan vaig tocar amb ell es va convertir en el meu amic. Tenia un gran control mental que el va ajudar a tots els nivells: no deu ser fàcil saber que ningú toca com tu. I tot i així, ¡era tan humil!». ¿Quin consell recorda d'ell? «El de la dinàmica en el so. A vegades m'emocionava i tocava més fort del compte. Llavors, em feia un gest movent el cap cap endavant. Era la seva manera de dir-me 'toca més fluixet'». Sobre els guitarristes amb qui recuperaran himnes tan eterns com Entre dos aguas, destaca que «són els tres que segueixen la seva estela en la revolució del flamenc». Un d'ells, l'ex-Ketama Josemi Carmona, assegura que «només pot donar gràcies per haver viscut en la seva època, poder disfrutar de la seva música, complir el somni de tocar amb ell, que fos el meu amic i ídol alhora... Diuen que una persona no mor mentre algú la recorda. Per això Paco no morirà mai. ¡Gràcies, mestre!».

El bailaor Farruquito li dedica els següents versos: «Relució llena de luz su buena madre Lucía, y es porque al nacer sabía que un regalo como tú, solo del cielo vendría». I el seu germà Farruco assenteix: «Paco és l'alfa i l'omega del flamenc i de la inspiració».

Notícies relacionades

Piranya, que també va formar part de la seva escuderia, assegura: «Des que vaig néixer somiava estar a prop teu. El teu nom i la teva música són la banda sonora de la meva vida». El cantaor Potito destaca «la seva senzillesa i humilitat». «Vaig tenir la sort de nen de viure a casa dels Lucía durant sis anys. ¡I vaig aprendre tant de Paco! -afegeix-. Vaig gravar amb ell el meu primer disc i va ser la il·lusió de la meva vida. Era el millor músic i guitarrista de tots els temps. El pare juntament amb Camarón de la revolució del flamenc». L'altra veu del cartell, la catalana Montse Cortés, recorda: «Sempre t'escoltava en els moments difícils. I et feia riure. Resulta impossible oblidar-lo». Mentre que el seu marit Paco Heredia, que també participa en el concert, subratlla: «Potser cap gènere tingui o ha tingut algú tan extraordinari com ell».

Les últimes paraules són de la directora del festival, Hanan Boumenjel: «Un simple instant al seu davant i el món adquiria una melodia difícil d'oblidar».