«¿Sort? Un s'ha de preparar perquè les coses passin»

«La sort és de tots», prometia el lacrimogen anunci de loteria de Nadal del qual James Vincent McMorrow va compondre l'emotiva música. Per al seu acústic s'acompanya amb la seva primera guitarra Gibson. Explica que la marca l'hi volia regalar però va preferir comprar-se-la. «Volia tenir alguna cosa meva al 100%». L'endemà, li va donar un cop. «La caixa es va trencar», relata, assenyalant la visible marca horitzontal. Avui la desenfundarà novament a la sala Barts, convidat pel festival Guitar BCN.

-La seva visita anterior va ser fa quatre mesos. ¿Canviarà el repertori?

-Serà un xou diferent perquè vinc sense banda. Faré les cançons que em vinguin de gust i alguna versió.

-¿Versions de qui?

-De Chris Isaak: Wicked game. La vaig cantar una vegada en un programa de televisió dels Estats Units. A la gent li va encantar. Van començar a demanar-me-la. I... vaig decidir no tocar-la fins avui.

-¿Com avança el disc que prendrà el relleu a Post Tropical?

-Fa sis mesos que treballo en noves cançons. Però em vaig posar a escriure per a altres, reservant-me les bones per a mi, és clar. El reprendré després de la gira pels Estats Units.

-¿Per a qui compon?

--És secret. Gent a qui no sé dir que no. I és divertit perquè formes part d'un equip i ja no has de preocupar-te de si fan algun canvi, etcètera. No obstant, si sóc jo qui l'ha de cantar llavors sí que controlo tot el procés.

-La seva cançó de la loteria li ha comportat una pluja de seguidors a Espanya. ¿Creu en la sort?-Crec que un ha d'estar preparat perquè les coses passin. Crec en la feina dura per aconseguir la teva meta. Vaig començar des de baix. No m'he pogut saltar cap tram. Així he arribat al lloc on les coses podien passar i així ha sigut. Si d'això en diem sort, sí que hi crec.

-¿Fins a quin punt Glacier ha sigut el seu número premiat en aquesta loteria que a vegades acaba sent l'èxit?

-Ho ha sigut. Quan una cançó rep tanta atenció i transcendeix així és magnífic. Però no sempre triomfa la mateixa: als Estats Units i Austràlia arrasa Cavalier. I la meva versió de Higher love de Steve Winwood és un hit al Regne Unit.

-¿Era el primer cop que escrivia per encàrrec la música d'un anunci?-No. Encara que el que més em demanen és música per a films i sèries. Recordo la repercussió que va tenir als Estats Units From the woods després de sonar a Anatomia de Grey. Encara no havia tret el disc i va ser sorprenent veure tantíssima gent als meus concerts. A Irlanda estava tocant davant de 70 persones i em vaig trobar actuant davant de centenars ¡per aquesta cançó!

-¿Què els contestaria als artistes que creuen que permetre que la seva música soni en els anuncis és com prostituir-se?

-No faig mai res per diners. Entenc la postura, però hi estic totalment en desacord. El que és important és la música. La resta, és part del joc. Els que opinen això o són mals músics o venien molts discos quan es venien discos, i això els permetia no plantejar-se altres opcions. O potser són artistes molt pretensiosos i és per això que no volen cedir la seva música.

-L'etiqueta folk del primer disc la va deixar relegada per donar més protagonisme a la tecnologia i a l'atmosfera èpica. ¿Què el va portar a fer aquest gir estilístic?

-Quan vaig començar no tenia diners per accedir a la tecnologia. Però el valor d'una cançó ha d'estar en si mateixa. La producció només és com la vesteixes i embelleixes. M'agrada que la meva música soni actual, no a fa cent anys. Però detesto la gent que usa l'electrònica per aparentar que sap fer música quan no en sap.

-Va estudiar màrqueting a la universitat. ¿Recorda el moment exacte en què va saber que volia ser músic?-No. Als 13 anys, als 15... ja em fascinava. Sempre vaig saber que volia estar en aquest món.

-El falset de la seva veu el fa ràpidament reconeixible. ¿Ha estudiat cant?

-Mai. Encara que una professora que vaig tenir a l'institut va dient que ella me'n va ensenyar [rialles].

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

-En la poètica lletra de Glacier parla del que és real i del que és fals. ¿Què hi ha d'això en la indústria musical?

-En el passat vaig treballar amb gent que em deia que era meravellós i després em deixava com un drap brut. Ara m'envolto d'uns quants que no practiquen la falsedat. L'art és subjectiu. Poden adorar-te i odiar-te.