El quadro més car

Quan Paul Gauguin va arribar a Tahití el 1891 fugint de la «bruta Europa» i de la seva «societat moralment i físicament corrupta» va quedar una mica decebut al veure que en aquella remota part del món la civilització occidental també hi estava esgarrapant terreny. Tot i així, resistia en aquella cultura de la Polinèsia i en els seus habitants «alguna cosa superhumana, alguna cosa divinament animal». Els qualificatius -potser eliminant l'al·lusió a la divinitat i pensant en una cosa molt més terrenal com els petrodòlars- bé poden servir per a la fita que ha marcat un dels treballs que hi va realitzar.

Nafea Faa Ipoipo (¿Quan et casaràs?), un quadro que Gauguin va pintar el 1892 en aquell primer dels seus dos viatges a l'arxipèlag, s'ha venut per una quantitat que s'estima que ronda els 265 milions d'euros (300 milions de dòlars), el preu més alt que s'hagi pagat mai, que se sàpiga, per una obra d'art. Superhumà. Animal. Curiosa jugada del destí: Gauguin va ser, possiblement, el primer hippy, i ha acabat al capdamunt d'un mercat on en lloc de religions, mites i recerques de veritats profundes hi ha una lluita de zeros on els diners tots ho poden comprar tot, o ho intenten.

The New York Times va ser dijous a la tarda el primer a informar de la venda, que ha estat confirmada pel venedor, Rudolf Staechelin, un antic directiu jubilat de Sotheby's i gestor del fons d'una família suïssa on l'avi del seu mateix nom, marxant d'art i amic d'artistes, va crear durant la primera guerra mundial una col·lecció amb una vintena d'obres de Gauguin, Pablo Picasso, Vincent van Gogh, Camille Pissarro, Claude Monet i Auguste Renoir.

El que Staechelin des de Basilea ni ha confirmat ni ha desmentit és si el comprador és, com s'ha informat tant a Suïssa com al Times, Qatar -en concret el seu grup de museus estatals-, ni si el preu ha estat el que s'està dient. En qualsevol cas, es dóna per fet, com també va passar en el rècord anterior marcat també pels qatarians a l'adquirir fa quatre anys Els jugadors de cartes de Paul Cézanne, pel qual es calcula que van pagar 220 milions d'euros (250 milions de dòlars).

Una bona oferta

Per sort per a molts, queden 11 mesos perquè l'oli de Gauguin s'entregui als seus nous propietaris -que per ara no han mostrat en públic el Cézanne-, i Nadea Faa Ipoipo està de gira. Es veurà primer, a partir de demà, a la fundació Beyeler de Basilea, on Keanu Reeves llegirà, també demà, extractes de Noa Noa, el diari de Gauguin, i parlarà de les seves pròpies arrels polinèsies. El quadre viatjarà després al Reina Sofia, a Madrid, per exhibir-s'hi des del 18 de març fins al 13 de setembre, i el 10 d'octubre es traslladarà a la col·lecció Phillips de Washington, als Estats Units.

Els que n'han sortit perdent amb la venda són els suïssos i, sobretot, la ciutat de Basilea i el Kunstmuseum, ja que l'obra havia estat penjada a les parets d'aquest centre durant més de mig segle. La pinacoteca està tancada per ser restaurada fins al 2016 i Staechelin, que feia temps que intentava negociar un nou contracte de préstec, va decidir cancel·lar l'existent recolzant-se en una clàusula que obligava a exhibir l'obra.

Staechelin no nega que si alguna cosa ha pesat en la decisió de vendre és els diners, especialment per a una família que té «el 90% dels seus actius penjant en museus», segons la seva pròpia valoració. «Ens van fer una bona oferta -admetia en les declaracions al Times-. El mercat està molt alt i qui sap com estarà d'aquí 10 anys».

Notícies relacionades

Festa

A Sabrina no se li va escapar una teta

Ningú té aquesta resposta però sí que es pot valorar el d'avui: disparat. Al novembre, per exemple, les dues setmanes de subhastes de Nova York van batre rècords amb els 2.032 milions d'euros (2.300 milions dòlars) recaptats amb la venda d'obres impressionistes, modernistes i de postguerra. Un any abans, el tríptic de Lucien Freud pintat per Francis Bacon es va convertir en l'obra per la qual s'ha pagat més en una subhasta (105 milions d'euros).

Per alguns, tot això és una bogeria; per altres, és evolució. El que és innegable és que, com ha dit un marxant d'art londinenc, en aquest món el gauguin estableix «una nova categoria de supertrofeu».