Bob Esponja: un heroi fora de l'aigua Una bogeria única

Paul Tibbit

Per entrar en l'univers Bob Esponja cal desactivar la lògica, la raó i potser també el bon gust. El secret del seu èxit entre els nens -o adults sense prejudicis- radica en la seva hiperactivitat delirant, la seva capacitat per a la sorpresa i la seva falta de connexió amb res que sigui semblant a la realitat.

Aquesta segona aventura cinematogràfica facilita l'entrada als neòfits amb un tram inicial

Notícies relacionades

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

Imanol Arias és condemnat per frau fiscal i Ana Duato n’és absolta

-narrat, com gairebé tota la resta del film, pel malvat pirata que interpreta Antonio Banderas- a manera d'introducció a Fondo de Bikini i els seus habitants. Després, una premissa senzilla: la recepta de les burger cangreburgers desapareix, i Bob Esponja i el seu enemic Plankton han de fer-se amics per intentar recuperar-la. El que segueix no és tan simple, encara que és fàcil de disfrutar, sobretot si un deixa els seus atributs adults a la porta del cine.

Bob Esponja: Un heroi fora de l'aigua conté fites. Fondo de Bikini convertit en escenari postapocalíptic a l'estil de Mad Max; deliris psicòtrops com aquell dofí, Bombolles, que governa el cosmos des d'una piràmide que sembla sortida d'un somni de Roger Dean (el portadista dels discos de Yes i Asia); la volta al món a tota velocitat de Bob Esponja i Patrici provocada per una gran dosi de cotó de sucre… L'art extravagant de Bakshi i Kricfalusi sacsejat en una coctelera naïf plena de bombolles. La seva deriva superheroica en 3D és més discutible, una mica conjuntural, però guanya la bogeria única. J. M. FREIRE