Barril, la vida i la por de morir

«L'important de la mort no és saber admetre que morirem sinó més aviat com ho farem quan no tenim cap ganes de morir-nos», escriu Joan Barril en La dona immòbil (Edicions 62), la seva última novel·la, que ahir, menys de dos mesos després de la seva mort, arribava a les llibreries. Els seus personatges queden aïllats en una casa de muntanya per un temporal de neu: coneixent l'autor, impossible no creure que, com bé va apuntar la seva editora, Pilar Beltran, l'escriptor i periodista no s'hagués «confabulat amb els déus del temps per enviar-nos aquesta nevada», sabedor de la presentació del llibre que, amb la presència de la seva mare, la seva viuda i dos dels seus fills, va reunir amb tocs de petit homenatge més d'un centenar de persones a la Casa del Llibre.

La novel·la és «una reflexió sobre l'amor i el desamor i sobre totes les coses que et van marcant al llarg de la vida», havia deixat dit el mateix Barril. El seu amic l'escriptor Vicenç Villatoro va anar més enllà: «No explica la realitat, sinó la vida. I tracta de la por a la mort, i a la soledat i al silenci, a la malaltia i al dolor, i parla de la nostàlgia de la joventut. Els seus personatges [una dona que després d'una relliscada a la banyera queda immòbil i quatre homes íntimament lligats a ella] recorden el que volien ser i el que han acabat sent».-va assegurar un altre dels seus bons amics, el periodista David Guzmán-. Hi ha moltes de les seves fal·leres, com ara referències a la fractura digital (ell creia més en el paper que en les pantalles), la crítica al poder, les metàfores, els ideals i el fracàs dels ideals, el desig, l'amor i el desamor i fins i tot una petita intriga». Però sobretot, afegeix, apareix aquest característic «narrador aforístic» de la literatura de Barril, «aquest gran protagonista que fa que et preguntis si era ell i a través del qual ell no pot evitar dir la seva i mostrar la seva veu i la seva mirada».

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

«Trobarem en Joan en cada línia del llibre 

Una inconfusible veu que ahir, gràcies a dos escollits fragments d'àudio, va tornar a ressonar, com sempre forta i segura, reflexionant sobre el llibre i la rosa per Sant Jordi. Va aflorar el record de Barril, sí, però l'acte no va voler ser, encara, el futur homenatge que segur que tindrà. De moment, va dir Beltran, valgui «el millor homenatge íntim que li podem fer a un home que cada dia sentia la necessitat d'asseure's a escriure: llegiu-lo».