Versos de seda i ferro

Era l'any 1983 quan Ángel Petisme va formar el seu primer grup, ¿Qué es el Optimismo? Des de finals dels anys 90 camina en solitari. I ara presenta El ministerio de la felicidad, un «calidoscòpic disc», descriu el poeta cantant saragossà, en què reparteix tants mastegots com carícies, i que a Barcelona estrenarà una vegada més convidat pel festival Barnasants. La cita és aquesta nit, a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet.

El títol de l'àlbum va néixer després de compondre les 12 peces que l'integren. Se li va acudir quan el seu guitarrista habitual i ara productor Josu García li va explicar que a Bhutan, un poble del Nepal, hi ha el Ministeri de la felicitat. I el va portar a recordar una idea que el madrileny Jorge Riechmann recull en un dels seus poemes: «Dice que el capitalismo quiere hacernos creer que somos lo que vendemos cuando en realidad somos lo que regalamos. ¿Por qué en lugar de empeñarnos en buscar la felicidad no somos más pragmáticos y nos dedicamos a darla?». Una vegada va saber com batejaria el treball, va comprovar «que tot encaixava», relata. Al disc hi ha lletres «sobre la paternitat i l'adopció» (Mi gigante preferido i Mensaje al futuro). Estrofes que reflexionen sobre «l'Alzheimer i la desmemòria que pateix la societat» (Recuerda para mí). Peces que retraten «ese amor que todos necesitamos, con restauración incluida» (Ecce Homo, la que aborda en acústic a EL PERIÓDICO). I cançons en què aflora el seu costat «més rabiós i compromès», com Virgen de los Peligros, «amb una història real d'una mare i la seva filla desnonada», i Además nos votaréis, ni més ni menys que amb El Drogas (Barricada) acompanyant-lo juntament amb Kutxi Romero (Marea), clamant pulles com: «Os bajaremos los sueldos, os quitaremos derechos, nos llevaremos la pasta y además nos votaréis»... Va resultar que El Drogas és tan fan de la poesia de Petisme que va voler conèixer-lo. «Em va dir que ell treuria també el seu primer llibre de poemes i em va llegir aquesta cita: 'No te vayas al sueño, mi luciérnaga, sigue sembrando en mi carne pensamientos'. Li vaig contestar ¡que bonica!. I em va deixar anar atònit: 'Que tonto que ets, ¡però si és teva!'. Controla més la meva poesia que jo, que no em rellegeixo mai», riu. Va ser una vinyeta d'El Roto prèvia al 15-M la que li va inspirar aquesta contundent peça. «Un tema que desgraciadament es pot aplicar a tots els sistemes polítics perquè, com dic a la tornada, 'les gusta follarnos bien... el poder es joder'».

Notícies relacionades

La IA és massa simpàtica

La vida més enllà del reggaeton

EL SEXE, L'ÚNICA REVOLUCIÓ/ Però per a reflexions sobre el sexe hi ha La cajita del amor, «basada en una història biogràfica» que li va passar. «Però no entraré en detalls per no fer cremar el meu Facebook i Twitter», aclareix. Això sí, diu sense titubejar: «El sexe és una bomba salvatge que unida a l'amor es converteix en l'única i més sincera revolució».

Com en tota l'obra de Petisme, el disc vessa enginy, ironia i referències cinèfiles i literàries. Els sentiments que li ha propiciat la seva paternitat bateguen en diverses lletres. «Als 50 anys, i després de no haver-me plantejat mai tenir fills, em vaig trobar amb una neboda segona a la qual el pare havia abandonat i amb una mare amb un perfil psicòtic que s'havia intentat suïcidar». Quan va adoptar l'Alba, tenia 5 anys. Ara l'inspira meravelloses cançons com Mensaje al futuro.