L'elegància d'Irit Dekel & Eldad Zitrin

Quan un amic comú els va presentar, «tot va fluir de forma molt natural», explica l'actriu i cantant Irit Dekel, que juntament amb el multiinstrumentista Eldad Zitrin acaben de publicar l'elegant disc Last of songs. Un expansiu àlbum que dóna cabuda a clàssics del cançoner estàndard nord-americà, reinterpretats amb sonoritats de la bossa nova, del pop, del blues, del tango, del folk... I tot, amb un brillant vernís d'electrònica ambiental i de mirades a la Mediterrània.

El treball conté sorprenents versions de temes tan eterns com Get happy, Willow weep for me i No more blues (que aborden en acústic per a EL PERIÓDICO), que en l'expressiva veu de Dekel aconsegueixen arribar a una altra dimensió. «La intenció precisament és donar-los un aire nou», admet la vocalista.

La mateixa peça que obre el disc és una suggerent relectura de l'encomanadís Bye bye love dels Everly Bro-thers, convertida en una llarga suite. La trista lletra adquireix molt més protagonisme, per sobre del característic ritme. «És trista ¡i fosca! -descriu Zitrin-. La considerem la joia del disc. I en els nostres primers recitals ja la utilitzàvem com a tret de sortida».

CAPACITAT DE COMMOURE / Per Dekel, les millors veus femenines de la història són «Billie Holiday, Nina Simone, Björk, Bette Midler, Liza Minelli...». ¿On és el truc per transcendir? «Suposo que consisteix a explicar una història. Cantar és actuar. Has de sentir-la. Aquest és el secret. Quan tens un talent i el pots compartir; quan la teva opció és l'autenticitat, mostrar la teva personalitat, és màgic. I l'única manera de creure't una cançó passa per interpretar-la. Només així pots arribar a commoure; a transcendir».

Notícies relacionades

La IA és massa simpàtica

La vida més enllà del reggaeton

Tant Dekel com Zitrin van fer el servei militar obligatori del seu país. I es neguen a «entrar» en temes polítics. «Entenem i respectem que altres músics compatriotes sí que ho vulguin fer. Però no crec que sigui necessari que els artistes donin la seva opinió sobre camps aliens a la seva verdadera feina. Si vols fer música, ¡fes música!», exclama Zitrin. «Preferim no donar la nostra opinió -assenteix Dekel-. El que sí que esperem és que els polítics facin la seva feina, igual que nosaltres fem la nostra».

Vegeu l'acústic de 'No more blues'' amb el mòbil o a e-periodico.cat