Mor el dibuixant Máximo

Máximo San Juan, que firmava els seus dibuixos simplement com a Máximo, va morir ahir a Madrid als 81 a causa d'una aturada cardiorespiratòria, segons va confirmar a Efe el seu fill, l'actor Alberto San Juan. Humorista gràfic i escriptor, Máximo va néixer a Mambrilla de Castrejón (Burgos) el 18 de febrer de 1933, i posteriorment es va traslladar a viure a Valladolid, on va estudiar primària i va començar Peritatge Industrial, carrera que mai va arribar a acabar. En canvi, va dirigir els seus passos professionals cap a la ràdio, en què va treballar com a locutor, guionista, escriptor de poemes i cap de Programes a la Cadena Azul. Però, el 1962 la va deixar per dedicar-se exclusivament a dibuixar, la seva verdadera passió. En els primers temps, ja a Madrid, va publicar els seus dibuixos a la revista Juventud i al diari Arriba.

'EL CORREO CATALÁN' / El 1964 , va ser contractat per Emilio Romero per treballar al diari Pueblo. Durant aquesta etapa també va col·laborar a Mundo, La Codorniz i El Correo Catalán. El març de 1974 va abandonar Pueblo, a causa d'un conflicte motivat per un article a la revista Por Favor en què es criticava Emilio Romero, i va començar a col·laborar a Por Favor. Així mateix, va deixar La Codorniz, i el maig de 1976 va començar a treballar al llavors nou diari El País. Des d'aleshores i fins al 20 d'octubre del 2007 va publicar diàriament en aquest mitjà un dibuix al·lusiu a temes d'actualitat, en la secció d'opinió. Mesos després, el 13 d'abril de 2008 va reaparèixer a l'ABC, on va publicar els seus dibuixos també a opinió.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Posseïdor de diversos premis i reconeixements, entre ells el premi internacional d'humor Gat Perich d'Honor, que va recollir el 2008, va publicar nombrosos llibres, com Historias Impávidas, Este País, Carta abierta a la censura, Diario Apócrifo, Animales políticos, No a la OTAN y otros incordios i Hipótesis.

El seu company de professió Antonio Fraguas, Forges, va declarar a Efe que Máximo ha estat «un dels puntals fonamentals per al desenvolupament de l'humor gràfic a Espanya», en base a un treball «tan personal com evidentment unívoc». Per la seva banda, el dibuixant José María Pérez, Peridis, el va considerar «un dels grandíssims» de «tots els temps de l'humor gràfic espanyol», un «referent» amb un «humor summament reflexiu». «Era un dibuixant pur, de línia perfecta, conscienciós, inconfusible», va afegir Peridis sobre Máximo.