CRÒNICA

Malú, a la lliga dels grans

La cantant va posar al Liceu la guinda a la seva gira més multitudinària

La cantant Malú, diumenge passat al Liceu.

La cantant Malú, diumenge passat al Liceu. / FERRAN SENDRA

1
Es llegeix en minuts
LUIS TROQUEL / BARCELONA

La situació era idèntica, però les dimensions del fenomen s'han multiplicat. Igual que el desembre de fa dos anys, diumenge passat Malú tancava tour amb un nou concert a Barcelona, en un aforament de luxe i molt inferior a la seva capacitat de convocatòria: el Liceu. Però si llavors havia omplert prèviament dues vegades el Sant Jordi Club, en aquesta gira el que ha abarrotat en dues ocasions és ni més ni menys que el Palau Sant Jordi. De manera que no cal ni dir que les entrades estaven esgotadíssimes.

Definitivament, a la lliga dels artistes espanyols més grans. I amb cantada projecció internacional. No és estrany que agradi tant a Mèxic al veure la fúria amb què l'altra nit s'entregava a cada cançó. Amb una banda de set músics (tres d'ells guitarristes) tirant llenya al foc en què sembla consumir-se en les seves enceses balades per revifar com una flamarada cada peça rítmica.

Amb una sòlida carrera forjada disc a disc, el seu rol de coach en el programa La Voz l'ha propulsat també com a figura mediàtica. I la seva participació en l'anunci d'Activia sembla haver fet efecte en l'inconscient col·lectiu dels seus fans, ja que entre les nombroses pancartes que brandaven predominava un motiu comú: frases com El nostre somriure ets tu, Gràcies a la teva veu va néixer el meu somriure o Heu pintat somriures en cada ciutat podia llegir-se tant a la platea com als cinc pisos del Liceu. Des de dalt d'un d'ells, un grup de noies sostenien una bandera arc-irisada i el clima de celebració es respirava fins i tot entre bastidors, que per alguna cosa era fi de gira.

Notícies relacionades

ÚLTIMS DISCOS / Enquadrat també en la Gira LKXA 2014 i amb repertori basat en el seu últim disc, Sí, i l'anterior Guerra fría (així com el volum especial intermedi entre tots dos Dual), va mantenir el seu costum de realçar èxits d'altres com Que nadie i Devuélveme la vida, en una punyent interpretació que va evidenciar més que mai la seva arrel flamenca.

Dels seus set discos anteriors tan sols va rescatar comptades peces, entre elles, la inicial Aprendiz, que va gravar fa 16 anys quan encara no havia complert ella els seus 16. Abans que una bona part del seu intergeneracional (i majoritàriament femení) públic hagués nascut. Ja mestra.