La cançó de l'estelada

avant el desassossec del conseller Andreu Mas-Colell, bocabadat perquè els pressupostos econòmics de la Generalitat no quadren, el president Artur Mas es va disposar immediatament a tranquil·litzar-lo. Li va cantar La cançó de l’estelada, una bonica melodia, molt pràctica, que diu: «Quan un problema et fa patir, el millor és tapar-te amb l’estelada. És el nostre truc. Abraçant l’estelada, ja no pringues, ni pateixes, ni res». I desplegant la bandera allà mateix, va cobrir els pressupostos, i el mateix Mas-Colell, i era com fer màgia: els problemes van desaparèixer a l’instant, i el conseller va quedar tranquil·litzat ipso facto. ¡Ahh! Al llarg de la història els usos de la bandera han estat molt variats. El poble, ingenu i il·lusionat, la sol abraçar amb passió, i l’enarbora buscant justícia i llibertat. Certa classe dirigent, en canvi, la utilitza per tapar-se. També s’han donat casos d’utilització com a moneda de canvi: la despleguen per enfervorir les masses, però quan s’asseuen a negociar amb l’enemic la pleguen, i reneguen de qui la vulgui desplegar. ¡Ah! Aquesta última és una variant molt pèrfida. Perverteixen l’ensenya intentant un doble ús: desplegada aquí, i ben plegada quan es tracta de pactar, als altres límits, perquè no aflorin ni es castiguin les misèries personals. La puta i la ramoneta: així es deia abans aquesta doble cara. Els polacs, amb La cançó de l’estelada de Polònia (TV-3), l’han tornat a encertar. Diana.

PABLO IGLESIAS PER FI A TVE .– A Los desayunos de La 1 no l’han convidat, però sí a La noche en 24 horas. És notícia, en qualsevol cas, que la gran cadena pública d’Espanya hagi reconegut finalment que Pablo Iglesias existeix. ¡Ah! Quina perspicàcia. L’entrevista que li va practicar el conductor del programa, Sergio Martín, va començar tensa. Va acabar pitjor: lamentable. Tan bon punt es va asseure Pablo Iglesias va advertir: «Si no fos per la pressió dels treballadors d’aquesta casa, jo no seria aquí», i duia a la camisa el llaç que els empleats de TVE porten com a protesta per la manipulació que aquesta cadena practica diàriament. A Sergio Martín no li va agradar aquesta advertència. Es va prendre la represàlia amb temps. Va ser al final. Li va deixar anar: «Vostè defensa la sortida dels presos d’ETA de les presons. Aquesta setmana està vostè d’enhorabona, llavors, perquè n’han sortit diversos». No era una pregunta. Era una afirmació trufada de mesquinesa.