¡No és el que sembla!

Amb una salut de ferro (més de quatre milions d'espectadors), la telesèrie Velvet (A-3 TV) segueix regnant els dimarts sense que ningú li faci ombra. Han aconseguit elevar a categoria de prime time una equilibrada barreja de vodevil, drama, culebró, espuma cursi i banyes. Té de tot. Al pollastre protagonista, Alberto, no hi ha capítol que no el facin sortir nu de mig cos perquè l'audiència xali amb la seva rajola de xocolata perfecta. Ara es fica al llit amb la milionària Sara, tot just arribada a aquesta telesèrie. La seva dona, la beneïda Cristina, porta unes banyes tremendes. Té l'avantatge que, per ara, no s'adona de res. Qui sí que s'adona de tot és Bárbara: enxampa el prepotent del seu marit, Enrique, fornicant com un conill sobre la taula del despatx amb Patricia, entremaliada i eixerida. Quan els sorprèn en plena faena, Enrique exclama, embeinant-se el cacauet i apujant-se els calçotets a corre-cuita: «¡No és el que sembla!». ¡Ahh! Hi ha excuses de manual vodevilesc que l'únic que fan és afegir a l'ofensa un plus de conya. També la intriga i l'ambició més recargolada està present a la sèrie. Les humils cosidores, per la seva part, viuen al seu món domèstic melindrós, però ple d'una humanitat que resulta tan cursi com tendra. És veritat, la vida també és això. El gran trio de la sèrie, Pepe Sacristán, Ángela Molina i Aitana Sánchez Gijón, donen al conjunt aquest segell de qualitat dramàtica, parca gestualitat, verb breu, sense floritures ni escarafalls, aquest art difícil, que només està a l'abast de grans intèrprets. Amb aquests ingredients, dosificats sàviament, aquesta telesèrie ha construït un paisatge atractiu. I així s'explica el seu èxit.

TV-3 I EL TANCAMENT DE C-9 .- Quan ha passat un any del tancament de Canal 9 de València, TV-3 li ha dedicat un 30 minuts. Li han posat per títol Temps de silenci, potser en homenatge a aquella gran novel·la denúncia de Luis Martín-Santos, Tiempo de silencio, sobre la negra Espanya dels anys 40. Hi sortien periodistes, tècnics, fins i tot caps, del canal valencià que explicaven la manipulació informativa que practicaven per ordre de la Generalitat de València. Ho deien d'una manera que no sé si era una virtuosa catarsi o la constatació d'una fatalitat sobrevinguda. És meditable, i francament curiós, aquest valerós exercici de TV-3 sobre la manipulació televisiva. La que practiquen altres, naturalment.