La vida i el seu revers

La plaça Reial de Barcelona ha estat important en la història d'Andreu Rifé, aquest inquiet creador que va canviar la seva carrera d'aparellador per la de músic i actor. En una cantonada de la plaça on hi ha el Sidecar va presentar Ping pong, el disc que incloïa la cançó Fil de llum amb què va triomfar com a banda sonora de la sèrie Polseres vermelles, en què va interpretar el doctor Josep. Dos anys després torna a la plaça per estrenar el seu quart àlbum, Samurai, en aquest cas al Jamboree, un altre famós local de la Reial. Aquesta vegada farà quatre actuacions entre avui i demà, a les 20.00 i 22.00 hores. «Fa 10 anys solia acabar les nits al Jamboree. Ara hi vaig més a veure actuacions», reconeix Andreu Rifé (Barcelona, 1973). Se'l nota relaxat, bé amb ell mateix, feliç. Això és el que es veu des de fora com en les fotos que es fan les famílies, retrats en què tots apareixen somrient, però que amaguen històries de tota mena, com Rifé explica a Lluíiiis!

 

Notícies relacionades

¿Per què Bob Esponja et fa feliç?

Teoria i sàtira de l’amistat

Aquesta cançó que va tocar per a EL PERIÓDICO en plena plaça Reial, entre la curiositat dels turistes i la trobada amb una parella de vells amics, diu molt sobre la capacitat de Rifé per disseccionar la societat amb la seva música. Més que parlar de grans temes com la independència, Rifé és dels que prefereixen furgar en la quotidianitat de la vida i desvelar l'altra cara de la realitat a través d'històries molt humanes. «Lluíiiis! parla d'incomunicació, de com amaguem el que realment sentim i pensem a les persones que més estimem», explica Rifé. Pensa convertir-la en vídeo utilitzant imatges de la família reial espanyola. «Ells representen el súmmum d'aquest teatre, ja que la família reial ha de transmetre a través de les fotos l'estat anímic d'un país. És l'acte performàtic més gran possible», sosté el músic. La nit dels desenganyats, que està connectada amb Lluíiiis!, és una història molt cinematogràfica sobre el conformisme i la por a la soledat d'una dona a qui l'amant abandona en el pitjor moment.

«Samurai, a diferència dels meus altres discos, està fet amb temps», assenyala. En el projecte ha tornat a comptar amb Raúl Juan com a productor per anar més enllà amb un pop refinat. «Hi va haver una lletra a la qual vaig canviar fins a tres vegades la música per trobar el que buscava», diu en referència a Dies per nits, en què parla d'una relació impossible que només pot funcionar a nivell sexual. «Samurai busca cert preciosisme. Intenta unir una part més bèl·lica i violenta amb una altra de més fràgil i delicada. Volia unir aquests dos pols», comenta el músic, que ha participat en el disc de La Marató de TV-3 amb una versió del tema de Pink Try. El canta acompanyat del Cor Àkan de Girona, un col·lectiu format per emigrants amb què també comptarà avui en la presentació de Samurai. «He tingut molta sort. M'he passat anys treballant sol però els últims temps he descobert molta gent interessant», diu Rifé. Pensa, per exemple, en l'inquiet grup de cineastes que ha conegut a València amb els quals rodarà un curtmetratge basant-se en la història que narra en La nit dels desenganyats, amb l'actriu Olga Alamán com a protagonista. I també pensa en els amics que va fer en la seva primera gira per l'Argentina i l'Uruguai, on vol tornar aviat. Però això serà després del seu debut a Madrid.