Parlen les dones d''Otel·lo'

William Shakespeare a penes els va donar joc, però sí que ho va fer, quatre segles després, la dramaturga nord-americana Paula Vogel. Va agafar Desdèmona, la seva criada Emília i la prostituta Bianca, els tres personatges femenins d'Otel·lo, i es va imaginar les seves vides i sentiments a n Desdemona, a play about a handkerchief (1979). Després de la seva estrena al Festival Shakespeare, l'obra recala a la Sala Muntaner fins al 14 de desembre amb un muntatge que suposa l'estrena de la companyia La Mandona. Tres actrius -Alba Florejachs, Sara Espígul i Carmela Poch- que aquesta vegada es deixen manar per Martí Torres. Gemma Martínez i Maria Ribera les substituiran en algunes representacions per coincidència amb altres compromisos.

L'autora narra les últimes 24 hores de Desdèmona a Xipre dibuixant unes escenes inèdites que encaixen perfectament en l'acció d'Otel·lo encara que amb el to de comèdia. «Semblen escenes eliminades», explica el director, destacant la «lectura femenina i feminista» de Vogel. «Veiem el paper de les dones en un món orquestrat pels homes; totes anhelen la llibertat que no poden tenir», incideix Torres, que, en un joc cinematogràfic, ha invitat a la funció el mateix Orson Welles. La imponent cara de l'actor i director, que es va ficar en la pell del moro shakespearià el 1952, apareix a manera d'espia projectat en els llençols de la bugaderia en què transcorre l'acció.

La història comença amb el robatori del mocador de Desdèmona, una «princesa capritxosa i una mica bipolar» que enveja l'aparent independència de la prostituta Bianca, comenta Espígul. Tant, que decideix prostituir-se ella també. No era tan infundada la gelosia d'Otel·lo, entén l'autora, que teixeix un garbuix de gelosia i enveges entre aquell triplet femení afamat de poder i llibertat. Emília (Florejacs i Martínez) i Bianca (Poch i Ribera) projecten els seus desitjos en la senyora.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

«Cadascuna d'aquelles dones anhela ser l'altra, però al final s'adonen que no són com se les imaginaven, totes amaguen secrets. És com aquelles parelles d'avui que aparenten ser tan feliços i després descobrim les seves misèries», compara Florejachs, que els caps de setmana passa el relleu a Martínez pels seus bolos amb l'exitosa Losers.

Va ser en un gimnàs on va començar a gestar-se La Mandona, revela l'actriu de les televisives Polònia i Crackòvia. «Vam coincidir en una època que no teníem gaire feina i vam veure que compartíem la inquietud d'investigar nous llenguatges i formes d'interpretar», anuncia Florejachs, que justifica el títol de la companyia: «Totes som mandones al nostre estil». Ja tenen al calaix un thriller esperant veure la llum, però abans desitgen que el seu Desdèmona tingui una llarga vida.