Corruptes amb hemorroides

Extraordinària valentia la de Fray Hernando de Talavera (Lluís Soler) denunciant en plena cort dels Reis Catòlics la corrupció que campa a Castella i Aragó. ¡Ahh! És curiós, TVE-1 sol fer un funambulisme molt particular a l'hora d'informar, als seus Telediarios, de la corrupció que està deixant Espanya com un formatge de gruyère. L'opacitat equilibrista s'accentua  en casos en què hi ha implicats dirigents del PP. Però potser intenta redimir-se amb la sèrie Isabel. Allà sí que ens expliquen, amb pèls i senyals, l'enorme corrupció que hi havia en temps de Ferran i Isabel. Començant per Cristòfol Colom (Julio Manrique), que ens el pinten com una espècie de sàtrapa, un dèspota egòlatra i acaparador, que intentava fer de les Índies la seva finca particular; fins al lladronici dels recaptadors d'impostos (les famoses alcabales, en particular les de Granada), diners que no arribaven mai a les arques del regne perquè se'ls quedaven els filibusters cobradors, també nobles comanadors sense escrúpols, i algun purpurat monsenyor. És meditable que TVE ens detalli aquelles corrupteles, i en canvi passi de puntetes sobre les d'avui. És còmode, això sí. Però almenys ens queda el paisatge d'una sèrie ben realitzada i amb un excel·lent nivell en els intèrprets.

LES HEMORROIDES.- Un altre element que Déu n'hi do d'aquesta telesèrie és Felip el Bell. No només dóna mala vida a la seva dona, Joana de Castella -no ens estranya que acabés completament boja-, sinó que és un corruptor de voluntats, a més a més de corrupte per se. Però la divina providència el castiga amb això que després es va anomenar el mal dels Habsburg, és a dir, atacs de gota i, sobretot, insofribles hemorroides. En el capítol d'aquesta setmana hi ha una escena en què es veu Felip gemegant de dolor, ajagut de bocaterrosa en un jaç, a Hondarribia, amb el cul més encès que el d'un mandril del parc zoològic. ¡Ah! En el fons aquest quadro tan dolgut destil·la un missatge bonic: com més corrupte, més hemorroides. Els seus ajudants li envien un rupestre curandero -efectivament, els llibres d'Història ressenyen aquest personatge amb el nom d'Aita Sorgin-, i aplicant-li una poció li alleuja les hemorroides. Felip, agraït, li diu: «¡Demana'm el que vulguis! ¿Què desitges?». I l'agropecuari curandero contesta: «Que marxeu d'aquí immediatament». ¡Ahh! Bravo per Aita Sorgin.