Santiago Segura «Em faria pena una Catalunya independent»

Som a l'any 2018. Catalunya és un país independent. Espanya ja no pertany a la Unió Europea. La pesseta ha tornat. Els carrers de Madrid estan sobrepassats per la brutícia. I Eurovegas és una màquina de fer diners. Tant, que un comando de pocatraces, a les ordres d'un mafiós (Alec Baldwin), planegen l'atracament perfecte. La cinquena (i més política) entrega de Torrente -taquillera saga escrita, dirigida i protagonitzada per Santiago Segura (Madrid, 1965)- arriba avui als cines amb l'esperit de menjar-se la taquilla. Una vegada més.

-¿Què passarà el 9-N?

-¿El nou de novembre? Sé que tinc alguna cosa, però no sé què és (rialles). Ah, ja ho sé. El dia sis estrenem a l'Argentina i he de ser allà, però no sé si podré, perquè el nou tinc la final de Tu cara me suena.

-La seva pel·lícula ho deixa clar. Catalunya és un país independent el 2018.

-Torrente 5 s'imagina un univers paral·lel. En realitat, no sé què pot passar. No sóc Nostradamus. Això sí, em fa gràcia pensar què podria succeir. Podrien construir Eurovegas. Podrien fer-nos fora de la UE. I Catalunya podria independitzar-se. Em faria pena perquè em sento molt català.

-¿Per què?

-He tingut moltes nòvies catalanes. A més a més, el català és dels pocs idiomes que entenc sense saber-lo. Quan em fan entrevistes a Catalunya no és que respongui en català, però entenc un vuitanta per cent del que em diuen. Em dóna bon rotllo que m'entrevistin en català.

-¿Està fins als nassos dels polítics i la política? Pel guió sembla que sí. Torrente 5 és l'entrega més política de la saga.

-No ho sé. M'ha sortit així. Pot ser que la crispació que m'envolta hagi sortit a la pel·lícula. Encara que confesso que ho he fet de manera inconscient. Que sigui l'espectador el que n'extregui el missatge. Això sí, el que he intentat és seguir en la meva tònica que sigui un film divertit i àgil.

-Però es fica en embolics polítics.

-Jo no ho anomenaria embolics. A veure, Torrente és un personatge molt polític des de la primera pel·lícula. Representa una Espanya vetusta i rància.

-¿La gent el segueix identificant a vostè amb el seu personatge?

-Abans em cremava que em diguessin Torrente pel carrer. Jo sóc net, em dutxo, he anat al col·legi i deixo passar les senyores primer. ¿Com pot pensar algú que jo sóc Torrente? Però ara m'és indiferent. El que em confongui, pitjor per a ell. És el seu problema.

-¿Què és l'humor per a vostè? 

-El que ens diferencia dels animals. Un lleó no riu. És tan humà trobar-li gràcia a alguna cosa. Amb les anteriors entregues de Torrente vaig veure un reportatge a la televisió en què li preguntaven a la gent a la sortida del cine què li havia semblat la meva pel·lícula. Un senyor va dir: «Bah, rius». A veure, cabró, podries haver dit: «Doncs molt bé, la pel·lícula aconsegueix el seu objectiu perquè he rigut». Però va dir «psss, rius», com dient que havia vist una merda. D'acord, xato, doncs fes-la tu. ¿Vostè creu que hi ha algun director que no vol que la gent vegi els seus films? Quan em diuen que faig cine comercial, dic: «Gràcies, xato».

-El noto dolgut de debò.

-Busqui entrevistes meves posant a parir algun director que no en trobarà. Hòstia, amb el que costa fer una pel·lícula... Amb Torrente 3 vaig estar dos mesos deprimit perquè no hi va haver ni una sola crítica no ja positiva sinó neutra. I vaig buscar a tots els diaris, fins i tot als de Totana (Múrcia). Totes parlaven de gasòfia i que jo era subnormal. Em sentia com si hagués comès delictes contra la humanitat.

-Molta gent de la mateixa indústria del cine ha deixat com un drap brut la seva taquillera saga.

-Sí, han dit que és qualsevol cosa menys cine. Una declaració imbècil que et fa mal, és clar. Senyors, si està fet en cel·luloide, es projecta i la gent paga per veure-ho es diu cine, ¿no? Potser no t'agrada, però es diu cine. Un dia anava en un taxi i vaig sentir Loquillo dir que Torrente no era cine. ¿Quina necessitat hi ha que diguis una cosa així? A veure, Loquillo, ja sé que Mozart m'agrada i tu no, però no diré que el que tu fas no és música perquè hi ha notes.

-Hi insisteixo, el veig dolgut.

-Sóc hipersensible, no sé com puc ser un personatge públic. Fa anys, Mikel Erentxun va dir que si la cinta més taquillera era Torrente és que alguna cosa anava malament a Espanya. Jo mai parlaria malament de Duncan Dhu. I amb Julio Medem vaig estar un temps sense parlar-m'hi.

-¿Per què?

-A mi algunes de les seves pel·lícules m'agraden més que altres. Però fins i tot amb les que no m'agradaven, si algun periodista em preguntava doncs jo deia que Julio era un poeta de la imatge. Vaja, m'inventava qualsevol merda per no dir que no valia res. I ell, en canvi, amb Torrente va dir una cosa així com que hi havia d'haver de tot.

-Del que no es pot dubtar és de l'impressionant èxit en taquilla que té la seva saga. ¿Està tranquil amb l'estrena d'avui? 

-¡I ara! Estic molt nerviós, no ho puc evitar. Pensar que anirà menys gent a les sales perquè he fet alguna cosa malament em posa nerviós. Sóc insegur i acomplexat, ho tinc tot.

-¿Era conscient del joc que donaria Jesulín de Ubrique?

-Sabia que no seria Marlon Brando, però intuïa que ho faria bé. I això que la gent em va posar a parir quan el vaig fitxar. ¿Què passa, que no hi ha prou actors que has de contractar un torero?, em van dir. Això sí, la notícia va sortir a tots els mitjans. Quan vaig anunciar que Julián López s'unia al repartiment no em van fer ni cas.

Notícies relacionades

Torrente ataca de nou

Collboni elogia el Cruïlla com "el festival més amable" en el 15è aniversari

-Torrente és molt espanyol. ¿S'ha estrenat en altres països?

-Sí, en moltíssims. A Hongria sóc una mena de Sugar Man.