Del museu a la vinyeta
Dos còmics fabulen sobre dos grans de l'art, Velázquez i 'Las Meninas' i Frida Kahlo vista per Chavela Vargas
Del museu a la vinyeta_MEDIA_1
En les pàgines de La casa azul ressona la ronca i trencada veu de Chavela Vargas recordant la nit plena de tequiles que va compartir conversant amb Frida Kahlo en la festa en què, deia ella, va conèixer l'artista, a la qual va confessar haver estimat. Ho aconsegueix Tyto Alba (Badalona, 1975) fent servir la desapareguda cantant com a fil conductor d'una ficció inspirada en la realitat, on ella mateixa és la narradora de les seves pròpies i contradictòries anècdotes. També amb el còmic com a arma, i vorejant, fabulant i jugant amb els fets històrics, a anys llum de la biografia a l'ús, Las Meninas s'ocupen d'acostar-se a un altre gran de la pintura, Diego Velázquez, a través de la seva indiscutible obra mestra. D'això se n'encarreguen el guionista Santiago García i el dibuixant Javier Olivares, que reflexionen sobre «per què una obra es converteix en icona cultural i com un artista aconsegueix transcendir i passar a la història».
L'art i, en aquest cas, dos dels seus esquius creadors -Velázquez i Frida Kahlo- impregnen els dos àlbums, que acaben d'arribar a les llibreries de la mà d'Astiberri amb una setmana de diferència. No és terreny desconegut per als seus autors. En el cas de García, a més d'expert en còmic i novel·la gràfica (coordinador de l'antologia Panorama i dels assajos de Supercómic- i guionista de llarg recorregut -Beowulf (amb David Rubín), Fútbol (amb Pablo Ríos), El vecino (amb Pepo Pérez)...-, és llicenciat en Història de l'Art. «El que més m'interessa de l'art -respon per telèfon des de Baltimore (Estats Units), on viu- és entendre com s'escriu la seva història, com decidim qui són els mestres i quines les obres mestres. Las Meninas eren gairebé desconegudes fins al segle XIX, quan va adquirir l'estatus que avui manté. Era el quadro ideal per plantejar aquests temes».
Notícies relacionadesPer la seva part, Tyto Alba ve del món de l'art. Va encaminar la seva carrera cap a la pintura i la il·lustració i ha venut durant anys quadros en galeries. Fins que amb 30 va tornar a fixar-se en el còmic. «Vaig veure coses molt interessants a nivell gràfic i vaig pensar a ajuntar les dues coses que m'agrada fer, pintar i explicar històries. A la guarderia ja m'inventava històries que explicava als altres nens», confessa. En les seves incursions recents en el còmic destaquen El hijo (2009), amb guió de Mario Torrecillas, i les adaptacions de dos llibres de Gabi Martínez, Sudd (2011) i Solo para gigantes (2012). El western Dos espíritus (2013), la seva primera obra en solitari, li va servir d'experiment per a La casa azul.
Las Meninas és el còmic més extens d'Olivares, il·lustrador i historietista. Dijous passat sentia els nervis de l'estrena mentre ultimava, al Museu ABC de Madrid, l'exposició (fins al 16 novembre) sobre aquest ambiciós treball.
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- El sector agrari nord-americà, en ruïnes
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- Aquests són els pobles als que has d'anar una vegada a la vida
- Magnat de Silicon Valley Larry Ellison, l’oracle de Trump i «amo de tot» que somia controlar TikTok i els mitjans dels EUA
- Comunitat Valenciana La dimissió i un avanç electoral guanyen força en els dies més crítics de Mazón
- Observatori Social de l’Habitatge Prensa Ibérica-Santander Enquesta: El 78% dels catalans reclamen un acord sobre la llei del sòl que agilitzi la construcció de pisos
- Entendre-hi més Iñaki Gabilondo: «Que el franquisme morís al llit va ser una deshonra i una vergonya generacional»
