Cendres del desig

FELIÇOS ELS FELIÇOS

FELICES LOS FELICES

Yasmina Reza

Trad.: Oriol Sánchez / Javier Albiñana

Anagrama. 190 / 192 p. 14,90 €

Cap al final de Feliços els feliços una família es disposa a escampar les cendres del pare mort i es produeix una escena d'especial intensitat, no a propòsit de la mort, simbolitzada per les mateixes cendres, o si més no per l'urna que les conté, sinó de la recuperació de la bossa de plàstic que conté l'urna que conté les cendres. És la cristal·lització exacta del que podríem anomenar «tècnica Yasmina Reza»: trobar en l'aspecte dramàtic, en allò transcendent, l'objecte banal que ens permet establir una distància que ens porta de la comicitat a la crítica brutal, passant per una tendresa de vegades lluminosa. I la tècnica funciona perquè Reza la utilitza sovint també en sentit invers: la seva mirada troba sempre alguna cosa que rescata el que és circumstancial, passatger, per donar-hi la deguda transcendència.

Notícies relacionades

Torna el Festival Embotona't: música, teatre i més en un esdeveniment per a tothom

L’Acadèmia del Cine crea una unitat per a víctimes d’abusos

A Feliços els feliços l'autora recorre a una estructura que s'ha tornat gairebé canònica en les últimes dècades i que acostuma a tenir com a referent les Vides creuades de Robert Altman: un tapís d'històries que tenen sentit autònom que no poden ser tractades com a contes independents pels llaços (personals, familiars, sexuals) que s'estableixen entre els protagonistes. Ho fa amb solvència: el lector centra successivament la mirada en cadascuna de les escenes que es dibuixen en el tapís i disfruta a mesura que esbrina les connexions que es van establint, però sap que el verdader interès està en el conjunt: un catàleg sociològic de gran valor, que aconsegueix retratar una societat, una època, un món sencer.

Per moments, es podria dir que Reza tracta amb crueltat els personatges. O més ben dit, que ens tracta a tots amb crueltat, perquè ens hi reconeixem. Sovint ens representa quasi com a objectes, sotmesos a la possessió i a l'abandonament, sols, maltractats pel temps, condemnats a l'obsolescència i la desaparició. Il·lumina, però, els personatges amb una mirada perspicaç, original, capaç de rescatar-los de la grisor reconeixent-hi el que els fa humans: el desig. Un desig irracional i tossut les  cendres del qual, per molt d'ardor que sigui el foc que l'alimenta, acabaran transportades en una bossa de plàstic.