Pop perfecte per ballar

Des que Radio 3 va escollir la seva cançó Dancer com a millor tema de l'any encara hi ha més ganes de Gin Ga. El grup austríac, autors d'autèntics himnes trencapistes, va haver de cancel·lar al maig el seu concert a la sala Be Cool de Barcelona i de moment no hi ha bolo a la vista a Barcelona per presentar el seu segon disc, Yes/No. Amb el seu àlbum de debut, The should have told, la banda es va forjar una merescuda bona reputació. La seva vitaminada, fresca i divertida proposta, i els seus ritmes, contagiosos com el riure mateix, no passen desapercebuts. Aquest primer treball data del 2011. Massa temps. Això sí: la formació ha tornat a trobar la cançó de pop perfecta per ballar.

«Ens agrada molt el pop de tota mena. I li hem volgut tornar la seva mínima expressió», explica el cantant i compositor Alex Konrad. «I aconseguir que sigui més impactant. Unes notes simples, molt bàsiques, però ben combinades, a l'estil aigua, sucre i llimona, acaben sent més efectives. La simplicitat no és simple», insisteix el teclista Klemens Wihlidal.

Van passar per l'escenari del Primavera Sound el 2012 - «l'únic concert que hem fet amb bermudes i mirant el mar, ¡quin gran festival!», rememora el vocalista-. Van actuar en el festival gallec PortAmerica el 2013, on van ser protagonistes absoluts del vídeo promocional. I van triomfar en la primera edició del BIME de Bilbao.

Per al grup, «la reacció de l'audiència» durant la gira de l'anterior compacte va ser determinant. «El primer àlbum era més introspectiu i fosc. Amb temes més lents. No he sigut mai una persona que surti a ballar a les discoteques», descol·loca l'autor de peces que conviden irremeiablement a moure l'esquelet. «I com va respondre el públic va ser màgic. Crec que aquest nou disc suposa una celebració de tots aquests moments», afegeix. «Connectar així amb la gent és digne de celebrar», diu Wihlidal.

Gin Ga va llogar un estudi a prop de Viena per donar contingut a la seva dicotomia Yes/No. «Teníem moltes idees i la major part del temps el vam passar rematant-les. D'aquí ve el títol: Yes/No. Perquè vam haver de ser estrictes i prendre decisions de si o no. I no tan sols en la música. Cada vegada que t'aixeques has de dir sí o no a les coses. Si és un potser només posposes la resolució», filosofa el cantant. Una altra dicotomia, a tot ritme, llançada en el seu hit Dancer: «To left, to right», plantegen en la lletra.

«Li vam voler donar un punt polític encara que no transcendental i que potser passa desapercebut. ¿Dreta o esquerra? L'important és tenir un pensament propi -sosté Konrad-.

Notícies relacionades

Desenes de canals de YouTube amaguen continguts gore, fetitxistes i macabres en suposats vídeos per a infants

Oriol Broggi passa el testimoni amb ‘Refugi’

 

Per això en el videoclip del tema sortim fent cada un el seu propi estil de ball. El posicionament no ha de ser mai dictaminat per ningú de fora sinó per un mateix».