«Al tornar de l'altre costat, vaig sentir ganes de venjar-me»

-Ha definit el seu personatge en el western The reach com una versió moderna de Gordon Gekko, el tauró de les finances que va encarnar a Wall Street (1987). ¿L'atrau interpretar malvats?

-Sí, són molt més divertits. Et donen l'oportunitat de fer coses que ningú s'atreveix a fer. I m'encanta el desafiament de seduir el públic, aconseguir que es posin de part teva malgrat que estàs donant vida a un malparit.

-També ha produït la pel·lícula. ¿Què l'atrau d'aquesta faceta del negoci?

-Em vaig fer productor per conèixer el negoci. El meu pare, que havia comprat els drets d'Algú va volar sobre el niu del cucut, me'ls va vendre. Ell volia interpretar el paper principal. Però el director de la pel·lícula, Milos Forman, el considerava massa vell. Així que vaig haver de parlar amb ell i dir-li que li donaríem el paper a Jack Nicholson. No va ser fàcil. En tot cas, a mi el que m'agrada és interpretar, és la meva passió. Ser productor em permet estar segur que els personatges que m'interessen no se m'escaparan.

-El seu pare, Kirk Douglas, té 97 anys i una carrera extraordinària. ¿Què n'ha après?

-Dues coses. La primera és que el més difícil per a un actor és no fer res, expressar i emocionar de la forma més subtil. La segona és que has d'anar amb compte amb la celebritat. Et pot destruir. A mi em va arribar tard, així que estava protegit. Però em va sorprendre. Recordo que una vegada era en un vaixell davant de les illes Seychelles amb uns amics. Vam anar d'excursió a una illa deserta en què només hi ha un guàrdia, un paio que només trepitja el continent una vegada cada sis mesos i no té cap altre contacte amb el món. Tan bon punt vam trepitjar la platja, es va acostar corrent i cridant el meu nom com un boig.

-Potser perquè sabem que vostè ha superat el càncer, veure'l a la pantalla resulta particularment estimulant. ¿Com se sent vostè?

-Em sento més lliure. Sé que estic actuant millor perquè no tinc res a ocultar. I ho estic disfrutant molt més. Durant molt de temps, no puc dir que disfrutés d'actuar. Sempre m'estava censurant, o analitzava en excés la feina que feia. Però vaig perdre tres anys de la meva vida i, al tornar de l'altre costat, vaig sentir ganes de venjar-me. D'aquí ve l'energia renovada que sento.

-Quan mira cap enrere en la seva filmografia, ¿què hi veu? ¿Què pensa quan considera la feina que ha fet? 

-A mi em sembla que tinc una bona mitjana de cistelles, si em permets la metàfora basquetbolística. No sé si tinc el talent necessari per arribar a ser l'MVP del partit, però vull creure que puc estar entre els màxims anotadors.

Notícies relacionades

«Mai m'he sentit satisfet amb la meva feina»

Set noves produccions en la temporada del Liceu

-¿Acostuma a veure les pel·lícules que s'estrenen? 

No sóc un aficionat al cine. Prefereixo veure els esports; que és l'única forma d'entreteniment en la qual mai es pot predir el resultat.