Lee Child, pare de Jack Reacher, guanya l'RBA

Com acostuma a passar quan es tracta de premiar una novel·la de gènere, no hi va haver gaire misteri ahir per als membres del jurat del premi RBA de novel·la negra, perquè molts indicis assenyalaven que sota plica i amb pseudònim s'hi amagava, malament, el britànic Lee Child. Per començar l'obra estava protagonitzada per l'investigador Jack Reacher, tan conegut fora de les fronteres del gènere que fins i tot Tom Cruise el va interpretar al cine. Després hi ha l'estil d'acció, hipermasculí i musculat de les seves novel·les i per fi, si hi hagués dubtes, Child es va presentar amb el pseudònim de Jack Reacher. Amb totes aquestes dades, l'única cosa que faltava a Barcelona per recollir el premi era l'autor. Des de Nova York, va atendre la premsa a través de videoconferència. «Mai he estat a Barcelona, m'encantarà visitar la ciutat per presentar la novel·la a l'octubre», va assegurar, esmentant de passada la seva admiració pel Barça.

Personal, la novel·la premiada, és la número 19 en la trajectòria d'aquest periodista i guionista britànic a qui l'atur laboral -el van fer fora de la productora Granada Televisión quan tenia 40 anys- el va obligar a reinventar-se com a autor de thrillers d'èxit i a instal·lar-se als Estats Units, que és on transcorren les seves novel·les i on a més a més és president de l'Associació Nord-americana d'Escriptors de Misteri.

COM 'XACAL' / Personal, però, és més europea, almenys geogràficament perquè Reacher s'ha d'enfrontar amb un franctirador tipus Xacal -la recordada novel·la de Frederick Forsyth- que planeja atemptar contra la vida del president de la República Francesa i les localitzacions porten el lector a París, Roma i Londres, durant la cimera del G8. «El franctirador és un antagonista modèlic -va assegurar- perquè ens remet a les nostres pors atàviques, el temor a alguna cosa que no podem veure, al que és a fora. L'home primitiu temia les bèsties ferotges i, encara que el contemporani ja no té por del llop, sempre estem envoltats de perills».

Per la seva excel·lent forma física i la seva afició a repartir encertats mastegots, el rocós Reacher sap molt bé on fer mal exactament als seus enemics abans de llançar-se vertiginosament a l'acció. Un dels membres del jurat, Antonio Lozano, va relacionar aquesta habilitat amb les pel·lícules de Guy Ritchie -Sherlock Holmes per exemple-, en què la preparació de la violència s'alenteix per passar a consumar-la en pocs segons. Però el seu creador no té res a veure amb això, odia profundament l'exercici físic. «Al meu personatge no li cal entrenar-se, i a mi no m'agraden gens els gimnasos», assegura amb la tranquil·litat de qui té la vida perfectament organitzada. «Durant sis mesos escric intensament i en els altres sis em dedico a les promocions o al descans».

Notícies relacionades

Jordi Casanovas: "Molts homes prefereixen la nostàlgia al progrés"

El ‘boom’ dels ‘artistes convidats’ a les marques

A Child, un pseudònim que l'autor va escollir -en realitat es diu Jim Grant- perquè a les llibreries situessin els seus llibres entre les de Raymond Chandler i Agatha Christie, no li agrada ficar-se en qüestions polítiques però adverteix que la seva carrera va tenir un important impuls poc després de la caiguda de les Torres Bessones de Nova York. «Crec que a partir de l'11-S la gent va sentir una gran necessitat de protecció i les meves novel·les són precisament una resposta a això».

Acostuma a posar el quilòmetre zero de la seva vocació com a escriptor en el seu acomiadament televisiu, no només perquè el va obligar a buscar una altra professió sinó per un afany revengista davant els seus odiats caps. «Sí, la venjança és un tema que està al darrere de totes les meves obres. Jo crec que les ficcions ens proporcionen tot allò que no podem o que no hem de fer en la vida real. En la vida real no ens prendrem mai la justícia pel nostre compte, però fer-ho en la ficció és un consol i un plaer».