Anar al contingut

FESTIVAL D'ESTIU DE BARCELONA

Carn, sang i ossos

El musical flamenc 'Romance de Curro El Palmo', basat en la cançó de Serrat, s'instal·la tres dies al Grec

Antonio Canales i José Enrique Morente són els reclams del cartell

NÚRIA MARTORELL/ BARCELONA

José Enrique Morente interpreta ’Romance de Curro el Palmo’ a Acústic. / NURIA MANTORELL / ANAHÍ GALLARDO

«És la cançó Romance de Curro El Palmo feta carn, sang, ossos». Aquesta és la poètica descripció que Antonio Canales fa del musical flamenc batejat amb el mateix nom que el famós tema de Joan Manuel Serrat, en què el bailaor encarna «un personatge molt dur que viola, canta, balla, estima, salta, mata... El que mou els fils com li sembla, un pilota, un tirat, un gitano falso exbufón de palacio, com diu la lletra...» Sí, Antonio Canales és el Lacio, l'amo del tablao que durant tres dies, des d'avui, cobrarà vida al Teatre Grec.

Fins diumenge, un elenc de més de 30 artistes narraran la tràgica història de desamor del palmer protagonista d'aquesta copla/poema, «d'aquest Cyrano dels tablaos»explica el director i creador de l'espectacle Jaume Villanueva -el mateix que va firmar el genial musical La vampira del Raval-. I que també s'ha inspirat en les novel·les de Paco Candel, diu, per dotar d'encara més contingut l'intens argument.

El Palmo l'interpreta el bailaor Nacho Blanco, responsable de les coreografies juntament amb el mateix Canales, Frederic Gómez i Eli Ayala, la Merceditas de la cançó. La primera que va veure que Curro El Palmo havia de ser Nacho Blanco (la seva parella a la vida real). Aquest que plora cantant «Ay, mi amor, sin tí no entiendo el despertar. Ay, mi amor, sin tí mi cama es ancha». I així l'hi va dir a Villanueva, quan el dirigia en la seva obra El llanto.

Però la veu en la cançó, el cante flamenc, la posa el fill petit del desaparegut Enrique Morente. El jove José Enrique Morente, de 22 anys, es presta a interpretar en acústic per a EL PERIÓDICO (i acompanyant-se  ell mateix a la guitarra) aquesta joia serratianaque no sols és la base de la història: exerceix de fil conductor. La melodia es va repetint al ritme que marca el moment: seguiriya (així comença), bulería...

José Enrique Morente també té el seu propi paper: «Jesús, el nebot de la Patro, un jove immigrant que arriba de Còrdova el 1963 i que a Catalunya coneix l'anarquista Ramon Oller, que interpreta el meravellós actor Pep Cruz», avança Villanueva.

«Buscàvem un cantaor molt jove, i trobar-lo a ell ha sigut essencial. És impossible cantar amb una veu més preclara, més poètica. Té el timbre del sud, l'essència del seu pare», afegeix, trencant a plorar. Morente l'abraça. «No et posis així, mestre», li demana, emocionat, al dramaturg.

«Jesús viu un amor molt pur amb Montserrat, la filla d'Oller (Pep Cruz). Simbolitza una abraçada de les dues cultures. Les dues realitats. Perquè tots els personatges, totes les situacions que poblen l'espectacle, encara que puguin semblar inversemblants són totalment certes. Van passar en realitat», subratlla Villanueva. Per cert, la banda sonora inclou una sardana. «Noche de San Juan, de Quiroga, que cantava Marifé de Triana».

 

Per a José Enrique Morente (a qui tothom li diu Kiki o Quique), Romance de Curro El Palmo «és un autèntic repte». «Estava acostumat a acompanyar el meu pare. I la meva germana Estrella. Però aquest és un tros de musical que em permet disfrutar molt. I, sobretot, aprendre». Villanueva se'l mira: «M'agrada la teva gran capacitat de treball. La teva tenacitat». «És com el seu pare», ara qui s'emociona és Canales.