descobriments sota la sorra del desert

Adorat Tuthmosis III

El temple funerari del 'Napoleó egipci' va mantenir activitat religiosa durant el regnat de Ramsès II

El complex va ser construït a sobre d'una necròpolis d'una època anterior

Myriam Seco, al Museu Egipci.

Myriam Seco, al Museu Egipci. / PROJECTE EXCAVACIÓ TUTHMOSIS III

3
Es llegeix en minuts
A. A.
BARCELONA

El temple de Milions d'Anys de Tuthmosis III, conegut per les seves conquistes com el Napoleó egipci, que va regnar al segle XV aC després de la seva tia i madrastra, la reina Hatshepsut, i està enterrat a la Vall dels Reis, havia estat tímidament excavat el 1886 per Daressy, el 1906 per Weigall, i als anys 30 per Herbert Ricke. Aquest temple funerari de l'antiga Tebes, l'actual Luxor, que des d'aleshores estava cobert de sorra, va sortir de l'oblit el 2008, quan Myriam Seco va iniciar la faraònica tasca de desentranyar els seus secrets, restaurar-lo i, la seva gran il·lusió, encara que quedin uns anys per aconseguir-ho, museïtzar-lo perquè pugui ser visitat a l'aire lliure. Avui, l'esplanada de 19.000 metres quadrats mostra les bases d'un temple de 100 metres de façana i 160 de fons, rampes i un mur perimetral de 5 metres d'ample per 10 d'alt. Però no tan sols això: a sota hi van trobar una necròpolis d'una època anterior de la qual han extret 12 tombes del Segon Període Intermedi i de l'Imperi Mitjà. «Encara que van ser saquejades en l'antiguitat, hi havia molt material remenat, com ara fragments de sarcòfags, models de fusta de vaixells, esteles, aixovar funerari, grans de collarets, ganivets màgics amb belles inscripcions, escarabeus, ushabtis, tapes de vasos canopis...», relata l'egiptòloga, que somia «trobar una tomba intacta sota el temple de Tuthmosis III».

Algunes d'aquestes tombes van ser obertes i reutilitzades en èpoques posteriors, com la número 11, en la qual van ser enterrats 17 individus, o una altra, saquejada a l'Imperi Mitjà i que es va tornar a usar en el Segon Període Intermedi, moment en què va quedar segellada amb tova fins avui. «Era època de guerra i fams i a la tomba hi havia dos adults i dos nens amb un aixovar molt pobre, tan sols un atuell de ceràmica». 

Però si una troballa destaca de l'última campanya, patrocinada per la Fundació Botín, Santander Universitats i la cimentera Cemex, i «la millor en descobriments», apunta Seco, que lidera un equip multidisciplinari de 30 persones de diferents països i uns 140 obrers egipcis, és, a més de la bellesa de les peces, la informació històrica que es pot extreure d'una edificació trobada dins del temple de Tuthmosis III, amb un estil i un segell de tova que proven que era d'una època posterior, la d'un altre gran rei, Ramsès II.

«Normalment -explica- els temples es destruïen al morir el faraó però en alguns casos mantenien alguna activitat. Així va passar aquí i era de tipus religiós. El complex té dues llindes completes, una de pedra calcària i una altra de gres, una de la porta d'entrada i una altra d'una habitació, amb una decoració preciosa que representa el sacerdot Khonsu adorant els cartutxos de Tuthmosis III i amb el títol de 'primer sacerdot de Menkheperre', el nom de coronació del faraó». Khonsu era molt conegut en època de Ramsès II i en la seva tomba, que està a prop, amb les dels nobles, la decoració diu que llavors s'adorava molt Tuthmosis III.

Incògnites per revelar

Seco no amaga la seva ànsia que a les habitacions que encara hi ha per explorar hi sorgeixi «un papir que aclareixi, per exemple, quins rituals feien», o que hi apareguin inscripcions que aportin llum sobre les «moltes incògnites» que banyen la figura de Tuthmosis III, com la naturalesa de la relació amb Hatshepsut, que va exercir la coregència durant anys, al ser ell un nen quan va morir el seu pare, Tuthmosis II.

Notícies relacionades

Fora del recinte ramèssida hi va aparèixer un cap de granit negre

-«No té atributs ni inscripció, pel pentinat pot ser d'un funcionari important o un déu»-. Però dues estàtues destaquen del complex religiós: la d'un sacerdot i una de Tuthmosis III, de tronc cap avall. Potser en la pròxima campanya apareixerà la part superior... o una tomba intacta...».