El cocodril d'Assuan

Excavar al complex funerari de Qubbet al-Hawa, a Assuan, a mil quilòmetres del Caire, li ha provocat a l'egiptòleg Alejandro Jiménez alguna llàgrima, al trobar un infant, «no embenat com una mòmia, sinó embolicat com un nadó». I pujades d'adrenalina, com al remoure la terra que li va assenyalar un obrer i veure com aquesta «començava a colar-se com si fos un rellotge de sorra», confirmant la seva intuïció que allà hi havia una cambra intacta, «el somni de qualsevol». Allà hi descansava Sarenput, un noi de 17 anys, de la família governant de la província d'Elefantina que va viure fa uns 4.000 anys, a l'Imperi Mitjà. Al seu costat hi tenia un petit ushabti (figuretes que acompanyen el difunt per servir-lo en el més enllà), en un taüt antropomòrfic amb el seu nom i el de la seva mare en pa d'or. Però la gran troballa de l'última campanya han estat dues cambres intactes que van ser reocupades pels volts del 650 aC. «En una hi ha vuit humans i un cocodril momificat. Això fa que ens preguntem què hi pinta aquest animal a Assuan, on no se'ls adorava. ¿Un culte secret al déu Sobek?», fa broma l'arqueòleg, al capdavant de l'únic projecte a Egipte en un programa R+D+I (2010-2013) i que ara compta amb la Fundació Qubbet al-Hawa, Caja Rural de Jaén, Barcelona i Madrid, l'Associació Espanyola d'Egiptologia i la Universitat de Jaén.

Ell i el seu equip ja sumen quatre cambres intactes i dues de semisaquejades. Una d'aquestes guardava el primer governador trobat en l'últim segle, Heqaib III, del 1800 aC, de la dinastia XII. «El cos no l'havien tocat, com si els saquejadors, que hi van entrar tan sols uns 20 o 30 anys després de la seva mort, li tinguessin por o respecte. Duia màscara i sudari. Tenia escoliosi, la columna vertebral era una essa, en canvi a les estàtues té l'esquena perfecta...».

Un altre familiar, en una de les cambres intactes, tenia 21 anys i lluïa una daga ritual de coure, plata, eben i marfil. Era de Núbia. «Ha sigut una sorpresa descobrir que els membres de la família del governador eren de diferents branques, uns de trets mediterranis i egipcis i, altres, negroides, nubis. No importava el color de la pell, es considerava egipci aquell que parlava egipci i demostra que la composició ètnica de la regió de la primera cascada era molt similar a l'actual». Jiménez va triar aquesta zona perquè «és perfecta per analitzar les relacions internacionals i interètniques. Assuan és l'última ciutat mediterrània i la primera de l'Egipte africà i els pobles antics es van enriquir amb aquest contacte, era la porta al comerç amb l'Àfrica central, era rica en roques necessàries per construir els monuments faraònics i, com a frontera, era un centre militar».

Notícies relacionades

Adorat Tuthmosis III

Buscadors de tresors faraònics

Mort violenta

Aquestes dades fan que especuli que l'única mort violenta detectada fins ara a la necròpolis fos la d'un soldat («però no descarto la gelosia...», riu). «Tenia un cop al cap i un altre a la nuca, com si li haguessin tornat a clavar un cop al caure». «Morien de tumors, anèmies causades probablement per paràsits intestinals per beure l'aigua del Nil..., otitis que derivaven en meningitis...». La mitjana d'edat era de 24,6 anys; el 80% de les restes dels 300 individus estudiats per ara eren menors de 35 i, malgrat la seva joventut, molts tenien artrosi. La dura vida de l'obrer.