Esperit de festa major

Un públic variat i totalment entregat, independentment de l'edat, va disfrutar ahir amb la maratoniana festa de Canet Rock. Uns hi anaven per la música, altres per viure el bon rotllo d'una nit boja com la dels seus pares fa gairebé 40 anys amb els primers concerts al Pla d'en Sala. I els més veterans, que a mitjans dels 70 eren joves, aspiraven a rescatar alguna cosa d'aquella energia. Han canviat moltes coses. Aquesta vegada no es podia acampar, ni entrar-hi menjar, encara que a última hora la norma es va relaxar per facilitar la vida sobretot a aquells que hi havien anat amb nens. Que no eren pocs. A primera hora de la tarda diverses famílies havien pres posicions a prop de l'escenari. «Ja veurem si aguantem tota la nit», deia la mare de la família Sánchez Serra d'Arenys de Munt. Anaven amb dos dels seus fills, Aida i Martí, de 13 i 10 anys. Previsors, amb estores de palla cobrint una zona considerable, les tres germanes García, procedents de Barcelona i Corbera, ballaven felices descalces amb els seus marits i fills al so de 'Tren de mitjanit', amb Pep Sala i Castor en escena. Del grup, només el Pep, de 53 anys, tornava al descampat de Canet al cap del temps: «Llavors hi havia més rotllo polític. Jo era progre. Ara tot gira entorn de la consulta i la llibertat per decidir. És normal». «A mi el que em sap greu és que no hi hagi més gent com Marina Rossell i Maria del Mar Bonet. El cartell està descompensat. Dominen els grups d'avui», deia Dolors Farran, d'Agramunt (Urgell), que anava amb el seu cunyat Alfons Amigó i la filla d'aquest, Ester. Ella i les seves dues amigues de 17 anys tenien previst deixar-los quan poguessin per viure la festa al seu aire. 'C'est la vie!'