Migdalia Hechevarría i José Luis Cortés 'El Tosco' , des de Cuba amb molt 'son'

Dos artistes totèmics. Dos ambaixadors de la millor i més inquieta essència sonora cubana. Dues referències absolutes: la cantant Migdalia Hechevarría i el flautista i compositor Jose Luis Cortés El Tosco estaran des d'avui i durant sis dies al Jamboree (la mateixa sala que l'any passat va propiciar l'exitós debut a Espanya d'aquesta passional vocalista). «És una gran responsabilitat que ens hagin escollit per obrir la programació musical del festival Grec -assegura Hechevarría-. I mirarem de fer-ho amb tot l'amor i respecte que es mereixen». El Tosco afegeix: «Estar en un dels festivals més importants d'Espanya i veient la qualitat dels artistes del cartell, vull dir sense petulància que la representació cubana estarà a l'altura».

Els seus talents i trajectòries els avalen. La que va ser per a Gabriel García Márquez la seva bolerista de capçalera i el màxim responsable de la timba («l'últim gènere de la música popular ballable cubana», il·lustra ell mateix) propiciaran, junts, una descàrrega en tota regla. Hi haurà boleros, és clar, però també guaracha, son... «i si se la força una mica, pot ser que fins i tot canti òpera», assegura El Tosco. El prodigi, el poder i la sensibilitat vocal d'Hechevarría va començar a forjar-se quan només tenia 7 anys i va guanyar un concurs d'una popular emissora de ràdio. «Quan vaig arribar a casa la meva àvia em volia matar. Tu saps que en aquella època es tenia un concepte erroni dels artistes», riu. L'enyorat pianista Bebo Valdés va ser el primer músic que la va recolzar. Va estar durant anys de primera figura de l'emblemàtic Tropicana. I des de fa gairebé dues dècades actua al mític El Gato Tuerto. «L'únic piano bar sense piano -aprofita l'avinentesa per lamentar-se l'instrumentista-.

Així que si algú en vol enviar algun...». El Tosco, que havia de ser pescador però el destí va voler que fos músic, ha format part de l'escuderia d'alguns grups tan claus com Irakere i Van Van. I va ser el fundador de NG La Banda, de la qual segueix sent timoner i amb la qual tornarà a actuar a Barcelona el més de setembre vinent.

«A l'Havana s'està celebrant el Festival Boleros de Oro. I tinc una espineta al cor: no hi han invitat ningú de la meva escola, gratuïta. No cobro res per transmetre les meves experiències de tants anys, després de tocar des del Festival de Jazz de New Port fins al Tibet i Niça. Després de col·laborar amb els millors». La va crear, diu, fa ja cinc anys. «Però aquí estem. Representant precisament aquest bolero tan nostre, en litigi amb Mèxic, és cert. I onejant els colors i l'ànima de la nostra bandera allà on anem».

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Entrega sincera

Hechevarría recorda que quan va cantar al Festival de San Remo i es va barrejar amb el públic (ho fa sempre), més d'un dels presents no va poder contenir les llàgrimes. «Em deien plorant '¿com pot donar tant amor?'» És veritat: ¿com ho fa? «El secret està en l'entrega -respon-. Perquè no importa tenir molta o poca veu.  No sé si sóc la millor o no. Però visc cada paraula que canto».