Mor l'escriptora Ana María Matute

L'escriptora Ana María Matute ha mort aquest dimecres als 88 anys a Barcelona. Premi Cervantes i Nacional de las Letras, va guanyar el Planeta i el Nadal i va escriure obres tan recordades com "Los hijos muertos" i "Olvidado Rei Gudú", però era sobretot una gran fabuladora i una escriptora d'imaginació desbordant. Considerada una de les figures més grans de la literatura espanyola de postguerra, Ana María Matute Ausejo va néixer el 26 de juliol de 1925 a Barcelona, filla de mare castellana i pare català.

Amb 17 anys va escriure la seva primera novel·la, "Pequeño teatro", que no va publicar fins onze anys després i amb la qual va obtenir el premi Planeta el 1954, encara que abans havia arribat "Los Abel", finalista del Nadal el 1947.

El 1952 va guanyar el premi Café Gijón per "Fiesta al noroeste", guardó al qual van seguir el Premio Nacional de Literatura Miguel de Cervantes i de la Crítica per "Los hijos muertos" el 1959, mateix any en què va aconseguir el Nadal per "Primera memoria". Era el primer títol d'una trilogia titulada "Los mercaderes" i que continuaria amb "Los soldados lloran de noche" (1963) i "La trampa" (1969).

Problemes familiars

Va ser una època marcada pels problemes familiars. El 1952 es va casar amb l'escriptor Eugenio de Goicoechea, amb qui tindria dos anys després al seu únic fill, Juan Pablo, però la separació arribaria aviat, el 1963, un moment en què el divorci era impensable i la custòdia s'atorgava de manera generalitzada al pare.

Durant dos anys, l'escriptora només podia veure el seu fill els dissabtes i va aconseguir recuperar la custòdia quan el nen tenia 10 anys. Després de superar aquest tràngol, Matute va viatjar als Estats Units, i durant el curs 1965-1966 va ser lectora a la Universitat d'Indiana, tasca que també va fer a Oklahoma. A la Universitat de Boston va instituir la Col·lecció Ana María Matute, a la qual va cedir els seus manuscrits i altres documents.

Una vida plena de premis

A la seva trajectòria d'èxits hi va sumar el 1965 el Premio Nacional de Literatura Infantil Lazarillo per "El polizón de Ulises" i, el 1969, el Fastenrath de l'Acadèmia de la Llengua amb "Los soldados lloran de noche".

En la dècada dels 80 va ser distingida amb el Premio Nacional de Literatura Infantil per "Sólo un pie descalzo" (1984), després del qual va arribar un llarg període de silenci motivat per una depressió.

Va publicar la versió original completa de "Luciérnagas" (1993), una de les seves primeres novel·les, amb la qual va quedar finalista del Nadal el 1949 i que havia publicat amb un altre títol --"En esta tierra"-- i incompleta el 1955, a causa de la censura.

Altres dels seus títols són: "Algunos chicos" (1964); "La torre vigía" (1971); "El Río" (1973), i el 1996 "Olvidado Rey Gudú", un preciós conte de fades que es va convertir en una de les seves obres de més èxit.

Va guanyar el Premi de RNE Ojo Crítico Especial per aquesta novel·la que, juntament amb "La torre vigía" (1971) i "Aranmanoth" (2000) componen la seva trilogia medieval.

Durant la seva carrera també va escriure nombrosos relats, com "La pequeña vida" (1953); "Tres y un sueño" (1961), "A la mitad del camino" (1961), "El arrepentido" (1961), "El polizón del 'Ulises'" (1965); "Solo un pie descalzo" (1983); "El verdadero final de la Bella Durmiente" (1995) o "Los de la tienda" (1998).

Entre els seus contes per a nens destaquen "El país de la pizarra" (1956); "Los niños tontos" (1956); "Paulina, el mundo y las estrellas" (1960); "El saltamontes verde" (1961); "El caballito loco" (1961); "Carnavalito" (1972) o "La oveja negra" (1994).

El 1996 va ser elegida membre de la Real Academia Española de la Llengua per ocupar la butaca "K" (vacant de Carmen Conde) i va ingressar en aquesta institució dos anys després amb el discurs "En el bosque".

El 2002 van veure la llum els seus "Cuentos de infancia", una recopilació de nou contes i il·lustracions que Ana María Matute va escriure quan tenia entre 5 i 14 anys.

I el 2003 i 2005, va reeditar el "Libro de juegos para los niños de los otros" i la seva trilogia medieval, respectivament.

Guardonada amb el Premio Nacional de les Letras Españolas el 2007, està considerada per la crítica literària com a "prosista d'una gran capacitat de fabulació" i una experta en narrativa infantil amb una temàtica que gira al voltant de tres eixos: els nens, la incomunicació humana i el paradís impossible.

Els últims anys

Malgrat la seva hospitalització, el febrer del 2008 a conseqüència d'una fractura de tíbia, Matute va finalitzar la que va ser la seva última novel·la, "Paraíso inhabitado".

Notícies relacionades

Un Cervantes "màgic" per a Ana María Matute

Ana María Matute: "M'horroritza la idea que em puguin enterrar viva"

I el 2010 va rebre el guardó culminant de la seva carrera, el Premi Miguel de Cervantes. El va merèixer, segons va dir el jurat, per una obra extensa i fecunda que es mou entre el realisme i "la projecció al món fantàstic" i per posseir "un món i un llenguatge propis".

Tres anys després anunciava que, malgrat els vertígens que patia, tenia un llibre "a migà fer", que es titularia "Demonios familiares" i que mai va poder acabar.