06 d’abr 2020

Anar al contingut

DOBLE CITA MUSICAL EN LA TEMPORADA DE FESTIVALS DE BARCELONA

Diego el Cigala: "En el meu art i la meva fam mano jo"

NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

Diego el Cigala torna avui, convidat pel Guitar Festival BCN, a l'escenari on va gravar en directe el seu últim disc, Vuelve el flamenco: el Palau de la Música. «Barcelona va veure el Cigala en estat pur», recorda el cantaor, amb ganes de recrear un cop més aquells palos com el martinete, les seguiriyas, les malagueñasverdiales i bulerías que integren un compacte que va dedicar a l'«irrepetible» Paco de Lucía.

-El recital és el mateix dia de la coronació de Felip VI.

 

SEnD¡Habemus Papam! O com diria el meu estimat Gran Wyoming: ¡Habemus Mamam! [rialles].

-¿Té ganes de parlar de política?

 

-No, no, que acabaria a la presó. En una masmorra, amb grillons als peus i a les mans, com a la pel·lícula 12 anys d'esclavitud. No en vull saber res de política. ¡Odio els polítics! Tots són el mateix: arrobar.com.

-Bé, el que sí que ha deixat anar són perles del tipus: «A Espanya la música i la cultura s'han acabat».

 

-És que no hi ha res. Només caca. Mira com està el país: no hi ha concerts, hi ha músics genials tocant per qautre rals. El Govern ha acabat amb la cultura, la sanitat, l'educació… Els pares es maten perquè els seus fills estudiïn i no acabin tallant mortadel·la en una xarcuteria. I que consti que estimo Espanya. Però n'estava tan fart que he acabat anant-me a viure a la República Dominicana.

-¿Com és un dia qualsevol de la seva vida a l'illa caribenya?

-Em llevo i me'n vaig a El Brot, on em prenc per esmorzar un boníssim suc de chinola (maracujà), em menjo un boníssim sandvitx club cubano, faig un passeig amb el meu cotxet de golf, com Fred Picapedra amb el seu troncmòbil, que em porta a la platgeta… A la nit vaig al Picos Pardos a prendre unes copes, un bar flamenquíssim. En lloc de sentir bachata i merengue, em poso la música que jo vull. A les deu ja sóc al llit, i a les set del matí faig uns ulls de mussol. Allà m'agrada viure durant el dia. Si no, de nit, tornaria al vampirisme…

-Té de veïns Julio Iglesias i el ballarí  Mikhail Baryshnikov.

 

-Sí, i a aquest últim sí que m'agradaria conèixer. Sol de medianoche és una de les meves pel·lícules favorites. Allà estic més content que un municipal posant multes.

-Als dos mesos i mig d'instal·lar-se, va rebre el doctorat honoris causa de la Facultat de les Arts de la Universitat de Santo Domingo.

 

-¡Quina calor vaig passar amb la toga! Semblava l'època dels Tudor. Va ser una cerimònia preciosa. I ara vull fer moltes coses, com una fundació per als nens pobres.

-Vuelve el flamenco és el desè disc que publica «lluny de les urpes de les discogràfiques».

 

-En el meu art i la meva fam mano només jo. Encara que hagi de menjar dia i nit espaguetis. Prou destrosses han fet ja les multinacionals. Si vens, aposten per tu. Si no, vas a parar a un calaix i a prendre pel cul. Millor unes altres vies, com les xarxes socials. La gent no compra discos. Els utilitzem els artistes per a la promoció.