Mor Francesc Vallverdú

El poeta i sociolingüista Francesc Vallverdú, considerat un dels pares de la sociolingüística catalana, va morir ahir als 78 anys. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va ser un home molt polifacètic. De jove, a la universitat, va entrar en contacte amb l'oposició antifranquista d'esquerres, encapçalada, entre altres, per Jordi Solé Tura. Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 1959, va començar a treballar en el sector editorial, que compaginava amb l'exercici de l'advocacia, i el 1966 es va incorporar a Edicions 62 -com a tècnic editorial i assessor lingüístic-, de la qual amb el temps es va convertir en un dels seus principals actius, fins a convertir-se en director editorial.

Al llarg de la seva carrera, Vall-verdú va col·laborar en les publicacions Serra d'Or i Nous Horitzons. A la seva poesia va traslladar les seves conviccions polítiques amb un ús significatiu de la sàtira. També va cultivar la traducció, amb versions al català de l'obra d'escriptors italians com Alberto Moravia, Cesare Pavesa, Italo Calvino i Leonardo Sciascia, entre altres.

Un referent

A més de per la literatura, Vallverdú es va interessar per la sociolingüística, àmbit en què es va convertir en un referent. Va ser un dels fundadors i president del Grup Català de Sociolingüística i va col·laborar amb la revista Treballs de Sociolingüística. També va ser el cap dels serveis lingüístics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, l'actual Corporació Catalana de Mitjans Audioviosuals (CCMA), entre el 1985 i el 2006,  i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya.

Va ser membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalans (AILLC), de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), del PEN català i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1988 va rebre el premi Bocaccio per la traducció del Decameró al català.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Com a poeta es va adscriure a l'anomenat  realisme social, i va guanyar el premi Carles Riba el 1965. Però va ser a través de les seves anàlisis sobre l'ús social del català com més es va donar a conèixer. La reflexió suscitada pel seu assaig L'escriptor català i el problema de la llengua (1968) el va convertir en un dels introductors i referents de la sociolingüística a Catalunya. A aquesta obra en van seguir moltes altres, entre les quals destaquen Dues llengües: dues funcions? i El fet lingüístic com a fet social, als anys 70.

Coincidint amb la recuperació de les institucions catalanes, va participar activament en la política de normalització lingüística, especialment en els mitjans de comunicació. La seva tasca com a principal assessor lingüístic de la CCMA, duta a terme amb criteris equidistants entre el català normatiu i la seva adequació a la realitat oral dels catalanoparlants actuals, va establir les bases del model lingüístic que s'ha anat consolidant tant a la ràdio i la televisió com a la premsa escrita en llengua catalana. Vallverdú va ser capaç d'establir un criteri per donar sortida als diversos tipus de llenguatge que han de tenir cabuda en una televisió, sent respectuosos amb la norma però superant l'anquilosament en què era fàcil caure després de 40 anys sense mitjans de comunicació en català.