Anar al contingut

Santi Balmes i M. Luisa Becerra: "La manera en què neixes et marcarà la vida sexual"

Conversa entre Santi Balmes i María Luisa Becerra. / FERRAN SENDRA

Santi Balmes s'ha posat per a l'ocasió una samarreta en què es veu un psiquiatre que diu «és vostè bipolar» a una pila que té asseguda com a pacient. L'humor sembla trenat al seu ADN. María Luisa Becerra, experta en el renaixement i constel·lacions familiars, li riu les ocurrències. Les seves explicacions són llargues. I el cantant i líder de Love of Lesbian es mostra entusiasmat amb ella. Per cert: tots dos van néixer per cesària.

Santi Balmes: Sempre havia pensat que el renaixement era un moviment cultural fins ahir, que vaig llegir que és una psicoteràpia. ¿Podem anomenar-lo així?

María Luisa Becerra: A mi la paraula teràpia no m'agrada gaire...

S.B.: Llavors, ¿què és?

M.L.B: És un camí d'expansió de consciència, però sí, sí que és una teràpia, encara que no m'agrada el fet de pensar que jo pugui estar per sobre de ningú. El renaixement és un camí cap a l'amor, cap a un mateix i, a partir d'aquí, cap als altres. És com una segona oportunitat en les nostres vides. El moment del tall del cordó umbilical, en què respirem per primera vegada en aquest nou ambient, acostuma a ser molt violent. A més, el bebè va fent decrets sobre la seva vida, va creant una imatge falsa de la seva vida, de la seva personalitat, que el farà patir. Però encara que englobi situacions que generen dolor, no ho veig com una cosa negativa. Quan una persona comença a fer una respiració circular, conscient, hi ha un moviment energètic. És una cosa física que permet desfer nusos, canviar conductes. Fa que la persona mobilitzi l'energia, alliberi la respiració i descobreixi la relació entre la ment, el cos i les emocions.

S.B.: Complicat ho veig, i més que estiguin en harmonia.

M.L.B: Aquesta és la nostra feina. Quan ho descobreixes vas tenint petits renaixements. Quan no ets conscient d'això vius en el passat, tal com era aquell nen ferit. El renaixement et porta a viure en el present que tu tries, perquè has pogut desfer totes aquelles memòries del passat.

S.B.: Em fa gràcia que la saviesa popular sempre l'acabi encertant. Per exemple, quan es diu 'aquell és un malparit'. Sempre s'ha intuït que les condicions del part influeixen en el que seran les condicions del caràcter d'aquella persona. Vaig demanar a la meva mare com havia nascut jo, i em vaig espantar perquè em va dir que havia nascut per cesària. Vaig néixer drogat.

M.L.B: Jo vaig néixer igual. Els que neixen amb anestèsia corren el perill que no plorin, que no respirin. I aquí entra en joc molta violència: t'engrapen pels peus i et peguen per despertar-te. Pot ser que els que hem nascut així hàgim hagut de treballar molt per la pulsió de la vida i ens hàgim enganxat en la mort. Hi ha moltes maneres de no estar totalment present i viu: alcohols, drogues... Actituds de no cridar, no estar, no gaudir. Fixa-t'hi: amb el sexe es veu molt clarament. La manera en què hem nascut té molt a veure amb la conducta sexual [...]

Becerra insisteix en la capacitat de refer actituds que no t'agradin. I Balmes no pot reprimir aquesta exclamació: «Encantat de coneixe't. Vull renéixer. ¡Vull renéeeixer!».