Anar al contingut

Josep Pàmies i Eduard Costa: "Som el que mengem i pensem"

Trobada entre Josep Pàmies, escriptor i activista ecològic, i Eduard Costa, d’Els Amics de les Arts. Tots dos conversen amb motiu de la celebració del festival Jiwapop. / MÒNICA TUDELA

Eduard Costa, percussionista i cantant d'Els Amics de les Arts, va estudiar Ciències Ambientals. Una dada que pocs coneixen. Per aquest motiu resulta interesantíssima aquesta xerrada que manté, propiciada per EL PERIÓDICO, amb Josep Pàmies, agricultor biològic i activista, i autor del recomanable llibre 'Dolça revolució', una picada d'ullet a la dolça planta estèvia.

El cantant i percussionista d'Els Amics de les Arts va estudiar ciències ambientals. Parla amb Pàmies de tu a tu.

Aquest agricultor biològic i activista resumeix la seva vida, coneixement i lluita al llibre 'Dolça revolució', una referència a la dolça planta estèvia.

Tots dos ho tenen clar: «Som el que mengem i el que pensem». Aquesta és la reflexió que cultiven Josep Pàmies i Eduard Costa.

Eduard Costa: Admiro el que has fet. I el que fas cada dia. ¡Tant de bo hi hagués més Joseps!

Josep Pàmies: Cadascú té la seva parcel·la. I tu vas fent la teva feina, aquest tipus de música amb aquestes lletres que no són qualsevol cosa. És impressionant.

E. C.: És la responsabilitat del músic. Mires de fondre tot el que has après. Penses cada verb, cada adjectiu.

J. P.: És important. Hem d'aportar coses. Tots. Cada dia. Quan era un pagès tradicional i només sabia d'amanides i vinga matar herbes que després descobria, ¡però si aquesta pot salvar la fam del món perquè es conrea tota sola! ¡I aquesta pot ajudar a curar el càncer! ¿Sóc ruc o què? No me n'adonava. Els últims anys he tingut una revolució interna total, i ara sóc aquí. No sé què passarà, però almenys divulgo aquestes històries perquè la joventut d'avui dia, tan preparada, obri els ulls.

E. C.: És el moment de descobrir. Tots tenen internet. Saben escollir els seus canals d'informació, els principals, però si busques accedeixes a aquesta mena de saviesa.

J. P.: Però s'ha de donar la cara. Hi ha molta gent anònima. I s'ha d'animar la gent que faci molts blogs, que comparteixi, ¡que arrisqui! Perquè si no, no hi ha credibilitat.

E. C.: Al fruiter de sota casa meva li dic que hauria de tenir productes ecològics. I em contesta que la gent no n'hi demana, així que jo compro en cooperatives. Però falta aquesta consciència col·lectiva que ho demani. Perquè ara vas a una fruiteria i sí, les pomes fan molt bona pinta, però no tenen el gust que haurien de tenir.

J. P.: I tu que vas a una fruiteria, però els que van als supermercats, on no saps ni d'on ve la fruita, és pitjor. Perquè si és d'aquí, almenys no ha d'estar gaire tractada. Però la fruita ecològica ha de ser sota comanda, sí. És molt trist que Catalunya i Espanya siguin líders en productes ecològics, que acaben a Alemanya, just d'on vénen els pesticides, la porqueria amb què ruixem els nostres productes. ¿És que som burros, o què? És la societat la que ha d'avançar, perquè des de dalt és molt difícil que les coses canviïn.

E. C.: Jo he estudiat ciències ambientals i tinc un grau de consciència pronunciat en això dels pesticides. ¡El Llobregat baixa amb colors fluorescents!

J. P.: Al poder li fa menys por convocar un referèndum per la independència que decidir sobre el que volem menjar o com ens volem curar. Perquè aquí entren els poders econòmics.