«I aquí segueixo,'guapeando'»

Neris Amelia Martínez Salazar treballava com a empleada domèstica quan netejant una escala la va sentir cantar el productor Obdulio Morales. Ell va ser qui li va muntar el número que la va fer famosa (li va compondre la seva famosa guaracha) i li va donar identitat artística. «Tu seràs Juana Bacallao», li va dir. Ara exerceix d'icona de Cuba. I encara que suma més de 90 anys, actua cada nit al mític Gato Tuerto de l'Havana.

-«Conec la vida, la pobresa i la riquesa. Res m'espanta», ha dit en alguna ocasió. ¿Per això segueix en actiu?

-Doncs sí. I aquí segueixo, guapeando. Per guapear, em poso els guants. I no ploro d'emoció perquè em cauen les pestanyes. Agraeixo a Yanni Munujos que vingués a casa per convèncer-me perquè actués en aquest festival. ¡Hi ha Juana fins al 4.000!

-El seu currículum és increïble. Ha conegut els millors. ¿Quins episodis de la seva carrera destacaria?

-Són massa. La meva època al Tropicana. Nat King Cole va ser tan amic que em va regalar dues nines negres. Vaig fer cine. Vaig posar les primeres pedres de Hollywood. Vaig treballar amb Cantinflas, El Gras i El Prim... Ah, i vaig ensenyar a fumar a Sara Montiel. ¿Viu?

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

-No, va morir l'any passat.

-Vaja, com Lola Flores, ¿veritat? I Celia Cruz, com l'enyoro. I ¿sap? Pavarotti venia a veure'm cada nit a París. I abans de morir em va dir, «senyora, doni'n la seva benedicció, que és el més gran».