El segle de les dades

¿Es pot reproduir el moviment del mar que s'origina en un punt concret del planeta a un altre punt situat a 9.000 quilòmetres de distància i fer-ho en temps real? Sense cap mena de dubte. De fet, és el que fa Tele-Present Water, l'escultura cinètica de David Bowen que a partir de les dades que transmet una boia situada a les illes Shumagin d'Alaska (EUA) representa l'onatge de l'oceà Pacífic a la tercera planta del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per donar l'entrada a Big Bang Data. L'exposició -encara que els seus responsables prefereixen parlar de projecte per la seva magnitud i per les disciplines que abraça- s'endinsa en el fenomen de l'explosió de dades en el qual està immers el món per reflexionar-hi i plantejar qüestions com per exemple: ¿El nou petroli són les dades? ¿Són una font de riquesa infinita? ¿Són la munició que carrega les armes de la vigilància massiva? ¿Són una oportunitat per al coneixement, la prevenció, l'eficàcia i la transparència?

Per entendre la magnitud del projecte, que a més a més de l'exposició conté una setantena d'activitats paral·leles gratuïtes, n'hi ha prou de mirar els canvis que ha patit el món els últims anys i les xifres que acompanyen aquesta evolució: cada dia es generen 2,5 trilions de bytes i durant l'any 2009 es va produir la mateixa quantitat de dades que en el període que recorre  la història de la humanitat fins a aquest moment. A partir d'aquí, l'exposició, fins al 26 d'octubre, es desplega seguint la màxima que afirma que «si la novel·la ha estat la gran forma cultural del segle XIX i el cine la del segle XX, la forma cultural del segle XXI serà la base de dades», apunta José Luis de Vicente, comissari de la mostra juntament amb Olga Subirós.

De manera que l'exposició Big Bang Data desplega obres d'artistes i creadors que exploren les dades com a llenguatge cultural. Hi ha per exemple Timo Arnall amb el seu Internet Machine, una instal·lació que reprodueix el data center més gran d'Espanya i que fa referència «a la metàfora enganyosa d'això que anomenem núvol però que no amaga res lleuger ni intangible, sinó una gran indústria pesant i una forma de poder», apunta De Vicente. O el mapamundi amb tots els cables subterranis que travessen els mars dissenyat per Markus Krisetya, Larry Lairson i Alan Mauldin.

TURISTES RUSSOS / La datificació del món o com l'hem omplert de sensors, GPS i dispositius diversos que capten informació queda clara amb les pantalles que mostren a temps real com es mouen els turistes russos per Barcelona, la quantitat d'avions que en un moment concret solquen el cel de la península o on són els animals protegits, i identificats amb un xip, que neden pels oceans. El com es mostra aquesta informació ho plasma l'artista Ingo Gunther amb els 14 globus terraqüis que dibuixen les zones de la Terra segons diferents rangs de dades com poden ser l'esperança de vida a cada país o el nombre d'atacs de taurons a cada indret del món.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

I, per descomptat, la mostra no s'oblida del principal agent de l'explosió de dades en l'actualitat: els ciutadans i la seva activitat quotidiana, que queda representada d'una manera molt física pel milió d'imatges impreses i escampades en una sala per Erik Kessels, la mateixa quantitat que cada dia es pengen a Flickr. Ni s'oblida de l'explotació comercial de la intimitat dels individus ni de les implicacions geopolítiques que això comporta: «No podem ignorar el fet que els serveis que fem servir cada dia ofereixen un grau d'accés a la nostra privacitat que canvia d'una manera radical la nostra relació amb els poders», conclou De Vicente.

Encara que no ho fa sense abans avisar que l'exposició amaga també sensors, artefactes que recullen el moviment dels visitants, l'actitud i el temps passat davant de cada peça. Un sistema de vigilància analítica utilitzat als centres comercials que permet saber què agrada i què no agrada als consumidors, en aquest cas als espectadors.