Rafael Chirbes, Pep Coll i Atxaga, premis de la crítica

Rafael Chirbes, amb la novel·la En la orilla (Anagrama), i Pep Coll, amb Dos taüts negres i dos de blancs (Proa), van ser proclamats ahir a Logronyo guanyadors del Premi Nacional de la Crítica Literària en les categories de narrativa en castellà i en català, respectivament. L'Associació Espanyola de Crítics Literaris entrega des de fa 56 anys aquest guardó, amb la col·laboració de les associacions d'escriptors en català, gallec i eusquera.

En poesia, els premis van recaure en Nueva York después de muerto, d'Antonio Hernández (Calambur), i Alba del vespre (Tres i Quatre), de Carles Duarte. Els premis també inclouen els millors llibres de narrativa i poesia en gallec i eusquera. Bernardo Atxaga, amb la novel·la Navadako egunak, traduïda al castellà com a Días de nevada (Alfaguara), va obtenir el premi de la crítica  de narrativa en eusquera, com ja va succeir amb les versions originals d'obres anteriors com Obabakoak, L'home sol i El fill de l'acordionista.

Notícies relacionades

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

Imanol Arias és condemnat per frau fiscal i Ana Duato n’és absolta

Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, València, 1949) va emprendre un projecte narratiu sobre la crisi econòmica, política i moral d'Espanya amb Crematorio, premi de la Crítica del 2007, que va prosseguir amb En la orilla, novel·la publicada l'any passat. Estava prevista la seva presència a Barcelona per firmar llibres el passat dia de Sant Jordi, però la visita es va anul·lar per motius de salut.

Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) narra en la seva novel·la un crim real succeït en la postguerra, en què la mort de tota una família va quedar impune, a partir de testimonis directes. En opinió del jurat, l'obra premiada «constitueix, fins al moment, el cim novel·lesc de l'autor lleidatà del Pallars, per la seva ambició narrativa i per la seva eficaç consecució». Al seu torn, considera que la poesia de Carles Duarte (Barcelona, 1959) és «una constatació de la nostra petitesa com a éssers humans i, al mateix temps, un crit esperançat per la capacitat que té aquesta petitesa de fer-se present en l'univers».