La guerra contra els narcos, més enllà de Mèxic

periodista, encara que ho sigui, és un apel·latiu que li queda petit a l'escriptor Sergio González Rodríguez (Ciutat de Mèxic, 1950), notori per investigar els assassinats de dones  a Ciudad Juárez i a punt va estar de no explicar-ho -tal com es relata a 2666, novel·la en què Roberto Bolaño el va incloure com a personatge-. González Rodríguez és sobretot un pensador crític de la realitat mexicana en la línia del que va ser Carlos Monsiváis i com a tal ha guanyat el 42è premi Anagrama pel seu assaig Campo de guerra. En el llibre es planteja la inquietant reflexió que el grau de militarització i per tant de control que ha assolit la societat mexicana, propiciada per la lluita contra el narcotràfic, s'està globalitzant d'una manera inadvertida a través de la tecnologia. Les màquines, lluny de ser el mecanisme que ens canviarà la vida, s'han convertit, segons l'autor, en els instruments que «vulneraran els nostres drets individuals».

«Els Estats Units han identificat el narcotraficant amb la figura del terrorista i amb el pretext de combatre el terrorisme al món han imposat el control i la vigilància a partir de plataformes militars i han impulsat l'ordre progressiu de grans corporacions mundials», explica.

INTERNET / González Rodríguez té una mirada profundament crítica davant d'internet i les xarxes socials -a les quals reconeix una funció benèfica en els seus aspectes comunicatius- però tem que han propiciat que les barreres entre el que és públic i el que és privat siguin cada vegada més febles o inexistents i s'estiguin augmentant els mecanismes de control. «Es tracta d'un model de domini per al qual l'individu no té cap contrapès». I adverteix: «La tecnologia no és neutral, sempre té un propietari».

González Rodríguez, que aspira a aconseguir que els seus llibres «intentin canviar el punt de vista de les persones, moure en un sentit determinat el terra que trepitgen», ha recorregut al pensador judeopolonès Gunther Anders -que, per cert va ser el primer marit de Hannah Arendt- per fonamentar el seu assaig. Durant els anys 50, Anders va recollir el concepte de transhumanisme, encunyat pel biòleg Julian Huxley i desenvolupat pel seu germà Aldous en la seva novel·la Un món feliç, i va alertar del perill que les màquines desplacessin les persones com a centre del món. «És impressionant com va ser capaç de descriure el que ara vivim. Crec que en camps com la

biotecnologia s'estan travessant fronteres fonamentals. Mentrestant, l'humanisme que respecta els drets de les persones no està sent contemplat».

Notícies relacionades

Més vendes en un Comic Barcelona que ha registrat 110.000 visites

Sols i amb una discapacitat

La idea de González Rodríguez és que el títol de la seva obra, Campo de guerra, no sigui contemplat tan sols com un concepte retòric. «Vaig prendre el títol del filòsof Giorgio Agamben i la seva noció de camp, a partir del camp de concentració. Ell diu que en un camp de concentració és possible que es produeixi qualsevol abús de poder».

La lluita contra el narcotràfic ha ocasionat prop de 120.000 morts i desapareguts, més víctimes que a Kosovo. «Ens hem acostumat a veure la violència al cine, però la violència és real. Hi és. Així que la guerra també és real».  Tan sols ens hem d'adonar de la seva existència perquè, segons el mexicà, aquesta guerra ens afecta a tots.