Un violent acte d'amor

Després de les cançons acústiques, encara que no per això complaents, de València, Califòrnia (2013), Senior i El Cor Brutal alcen el to en el seu quart disc, El poder del voler, que els valencians presenten aquesta nit a Sidecar (22.00 hores). No només perquè representa el seu retorn a l'electricitat, amb un so més expeditiu que mai, en una línia power pop desbocada més que de rock d'arrels, sinó també perquè els seus textos són els més explícits, al límit de la correcció política.

Al·lusions a la corrupció, al descrèdit de les institucions i als desnonaments socials són constants en el nou repertori. I alguna cosa més. «En aquest disc m'he fet una pregunta: ¿és possible que un acte de violència sigui un acte d'amor? Em refereixo a la violència contra aquells que ataquen la gent que estimes», explica Senior, Miquel Àngel Landete. Bé, ell mateix es dóna la resposta en cançons com Actes d'amor, on posa com a exemple «aquell cotxe negre» que «va eixint volant i va aterrar al pati interior», una escena que fàcilment fa pensar en l'atemptat a Carrero Blanco. «He intentat autocensurar-me el mínim, però això està una mica disfressat perquè no em tanquin», al·lega, i afegeix que al disc no hi ha proclames, sinó descripcions de pensaments i decisions individuals. «Les prenen els protagonistes de les cançons perquè s'activi el canvi», explica.

A Tancs carrega contra el rock'n'roll («un niu de covards») i els cantants («un tall de subnormals») en un text que està escrit tot entre cometes. «És que representa un somni en què m'apareix Joe Strummer. Així no sóc jo qui ho diu, ¡és Strummer!», es disculpa fent broma. Però, ¿ho pensa? «Home, el que em sembla increïble és que algú estigui molt conscienciat i que això estigui present en totes les facetes de la seva vida excepte en les seves cançons», afirma apuntant a la proverbial despolitització dels autors del rock independent. Encara que, últimament, això està canviant: hi ha discos com els de Refree, Anímic, Inspira o grups nous com Medievo o Tejero. «Sí, és cert. Segurament ha arribat el moment de proclamar als quatre vents el que pensem», sub­ratlla.

De la celebració al canvi

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Per destensar una mica l'ambient del disc, «que estava quedant molt seriós, molt apocalíptic», Senior va incloure-hi cançons com Lapido X (dedicada a Víctor Lapido, del Grupo de Expertos Solynieve i Lagartija Nick) i una versió de Caroleena, d'Eef Barzelay, convertida en Roselleta. Però títols com El cel de les Illes Caiman i Una nova política són il·lustratius dels missatges dominants. «Després de Gran, que era un disc de celebració de l'amor i la paternitat, València, Califòrnia era més de mirar al voltant, i en aquest el missatge és que les coses han de canviar». Buscant un territori entre «la cursileria de la metàfora i la crueltat de les coses directes», reflexiona.

A El poder del voler també hi ha molt Cor Brutal: cançons firmades en grup i so compacte. «És un disc més col·laboratiu, més de banda», confirma Landete, que, conscient del pes ideològic del nou repertori, avisa que parlarà poc aquesta nit a Sidecar. «Deixaré que les lletres parlin per si mateixes», anuncia.