Xoel López porta a la Biblioteca Nacional de Catalunya el disc 'Atlántico'

L'inquiet cantautor gallec Xoel López actuarà divendres que ve, 4 d'abril, a la Biblioteca Nacional de Catalunya, amb el seu últim disc, 'Atlántico' (a la venda també en vinil), convidat per SÓN Estrella Galícia.

Després del seu pas el 2013 per alguns dels principals festivals i escenaris a Espanya i després de diversos concerts a l'Argentina, Colòmbia i Mèxic, López prossegueix amb aquesta gira de presentació del primer àlbum, que ha editat amb el seu nom.

El cantant, que aquest Nadal va presentar el llibre 'El asaltante de estaciones', va ser el gran vencedor de la gala dels Premis de la Música Independent celebrada el juny passat a Madrid, en què va guanyar dos guardons: millor àlbum d'autor i millor artista nacional, categoria a la qual es van presentar prop de 400 propostes.

El cartell de SÓN Estrella Gailicia està obert a estils diversos com el pop, el rock o l'electrònica, i inclou artistes de la talla d'Emily Jane White, Modelo de Respuesta Polar, Eagulls, Matthew E. White, Bart Davenport, Micah P. Hinson, The Coup, The Autumn Defense, Minor Alps i Joe Henry, entre altres.

Viatge metamusical

Sota el pseudònim de Deluxe, Xoel López va construir una exitosa proposta amb què es va convertir en un influent artista que sempre es va saber moure entre el pop-rock alternatiu i el folk clàssic. Però un dia el cantautor gallec va decidir embarcar-se fins a les Amèriques a la recerca de la seva identitat. Va ser llavors quan, amb el seu nom real i en solitari, va publicar l'aclamat àlbum 'Atlántico'.

Notícies relacionades

Mor Hermeto Pascoal, «el bruixot» de la música brasilera

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

Xoel López es va passejar per grups gallecs com The Riddles, Los Covers i Elephant Band abans de crear Deluxe, banda revelació del pop inde de principis del 2000, amb influències que anaven des del pop dels 60 fins a l'electrònica més psicodèlica i popular.

A 'Antlántico', López (La Corunya, 1977) busseja entre els seus avantpassats, el seu folklore i altres cultures, en un viatge metamusical que inicia amb la cançó 'Hombre de ninguna parte' i culmina amb una espècie de catarsi final, reflectida en la inspirada peça 'El asaltante de las estaciones'.