Elefantes recupera la senda

"Creí que no estaba solo pero al poco rato vi que sí. Un rinoceronte llamaba a mi puerta, por supuesto no le abrí", canta Shuarma a 'El rinoceronte', la curta i desconcertant cançó que bateja el disc de retorn d'Elefantes. Al cap de vuit anys en solitari, després de la dissolució del seu grup, el carismàtic cantant i compositor ha reunit la manada per marcar-se un àlbum en què el so de la banda sona fins i tot millorat. Actuarà aquest divendres i dissabte a la sala Luz de Gas.

Es tracta d'un retorn, aclareix, sorgit "de la manera més natural, igual que ho va ser la ruptura el 2006, quan el grup estava en el seu millor moment". L'estampida la va propiciar una cosa tan fonamental com el fet d'"haver perdut l'essència". "No hi havia mala relació --aclareix--, però no vibràvem en la mateixa freqüència". El quartet hauria pogut optar per seguir traient discos, "encara que no estiguessin a l'altura". Però va preferir prémer aquest llarg "pause" per comprovar després que "tot el que els distanciava s'havia difuminat".

La tornada d'Elefantes implicava un requisit: tenir material nou. Shuarma, que estava ultimant un nou àlbum sense la banda, es deia a si mateix: "Aquestes peces havien de ser per al grup". I el destí li va donar la raó. Les seves composicions, relata, van créixer al compartir-les. "En tot aquest procés, moltes coses es van remoure entre nosaltres. I van sorgir encara més noves cançons i emocions".

El baixista Julio Cascán explica que el primer assaig el van fer al setembre, i al novembre ja estaven gravant a l'estudi Blind Records, amb Santos i Fluren en la producció. "Els coneixem des de fa molt; hem crescut al mateix temps". A més, amb ells i en aquest local Shuarma va gravar el seu últim àlbum, 'Grietas'.

El millor àlbum

Tots quatre opinen que 'El rinoceronte' és el millor treball de la banda. "Costa plasmar l'energia dels directes. És fàcil anar-se'n per camins que ho dinamiten tot i no et deixen mostrar com ets. Però per primera vegada ho hem aconseguit. Aquest sí que és un disc d'Elefantes", es congratula el cantant. No tan lluny es veuen ara compactes de la talla d''Azul' i cançons tan rodones com 'Que yo no lo sabía'.

Pel bateria Jordi Ramiro, res d'això hauria estat possible sense «un estat de confiança en el talent propi i en el de l'altre». I va ser en aquest clima que van agafar forma peces rockeres com 'No me busques', lletres ingràvides i romàntiques com 'Aún más alto', i altres poblades gairebé només per verbs com 'Equilibrios': "Esconder, miedo a vivir.../ Seguir, ir hacia adelante". Un tema que rescata, diu, "el punt surrealista" dels inicis d'Elefantes.

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

El baixista recorda que el grup es va desmembrar quan "tot funcionava: la venda de discos, les radiofórmules...". Shuarma sosté que "va ser una decisió dolorosa però encertada", que els ha permès ressorgir amb força.

Elefantes torna a caminar, transmutat en un rinoceront: "Animal que simbolitza la protecció".