Borja Cobeaga: "No busco un premi a la concòrdia"

Va ser un dels pares de Vaya semanita i fa 14 anys que viu a Madrid, tot i que amb un peu també a la seva ciutat natal, Sant Sebastià. Després de dirigir Pagafantas i No controles, Borja Cobega firma ara el guió d'Ocho apellidos vascos.

-¿Quants cognoms bascos té?

-Set. I el vuitè és Gutiérrez, que no pot ser més castellà.

-Sempre diu que el seu objectiu és fer pel·lícules, no transcendir. Però Ocho apellidos vascos fa per la normalització a Euskadi més que molts discursos polítics.

-No busco el Príncep d'Astúries de la Concòrdia (rialles).

-Riure's d'un mateix és sa.

-És instint de supervivència, igual que riure's dels altres. És sa i fonamental.

-¿Exerceix vostè de basc?

-Sí.

-¿Què és ser basc?

-Un exemple. Quan vaig veure Las brujas de Zugarramurdi [l'última pel·lícula d'Álex de la Iglesia], em va semblar basquíssima. Gairebé la més basca en la carrera d'Álex. El ninot gargantua, el matriarcat… A mi em pregunten si sóc basc i dic que no, que sóc basquíssim.

-¿És important aquest sentiment envers la terra?

-No, és una ximpleria. No és que jo no em senti bé sent basc, però podia haver nascut a Badajoz o a Amsterdam.

-Els nacionalismes viuen un moment tens.

-Ja, els catalans ens han avançat. És indignant com ens han robat protagonisme als bascos, coi. Érem l'eix de la política nacionalista i mira què ha passat.

-¿Comprèn la consulta catalana sobiranista?

-És clar que sí i estic a favor que es porti a terme. Els altres espanyols no tenim gaire cosa a dir-hi. Si és el desig dels catalans, que es faci. Com si Tarragona es vol independitzar de Catalunya. Però he de dir una cosa. Jo era addicte a ¿Alguna Pregunta Més?, de TV-3. Però me n'he desenganxat perquè ja no es riuen de si mateixos sinó que ho fan dels altres. Aquell discurs victimista...

-Després d'Ocho apellidos vascos, ¿hi podria haver Vuit cognoms catalans?

-Espero que sí. Però amb el que es triga a fer una pel·lícula, segur que Catalunya ja és independent i forma part de la Unió Europea.

-Sol renegar de l'expressió humor intel·ligent.

-És una proclamació d'estatus superior. És una idea tremendament vanitosa dir que a tu t'agrada l'humor intel·ligent. L'humor desferma alguna cosa que no pots controlar, el riure. No m'agrada gens la típica frase que aquest film o aquest llibre és una merda però fa riure. Doncs, home, si et fa riure ja has aconseguit el teu objectiu, ¿no? Tot això és una cosa molt pija que divideix la gent. És com l'esnobisme en la música.

-Al món del cine se solen deixar anar frases fetes com «aquesta pel·lícula pot funcionar per al gran públic».

-Sí, es diu que una cosa és una merda però que a la gent li agradarà. Em sona a senadors romans. És ridícul, no ho suporto.

-¿Per què ens fa vergonya admetre que veiem El Príncipe o Galerías Velvet i no True detective?

-Pel mateix que es diu que Shakespeare escriuria avui a la HBO, una frase clixé absurda. En realitat, el que passa és que estem encantats de conèixer-nos. Volem ser més exclusius que ningú. I si no, mirem les xarxes socials. Ningú penja fotos en xandall un dissabte a la tarda. Sempre sembla que ens ho passem l'hòstia de bé, disfrutant amb les coses més elevades. És una qüestió d'autoestima. Necessitem apujar-nos-la per saber que som millors. A mi m'agrada més True detective que Los misterios de Laura, però això no em converteix en algú millor.

Notícies relacionades

Euskadi se'n riu d'ETA

Natasha Lyonne: Ressorgiment d’una actriu que va tenir un peu a la tomba

-Hi ha crisi en el cine espanyol, però a vostè no li falta feina. 

- Sóc un privilegiat, és veritat. Però he de reconèixer que a vegades em costa cobrar les factures. Visc bé, però és que no tinc ni cotxe ni fills ni hipoteca.