Euskadi se'n riu d'ETA

Euskadi, per fi, se'n riu d'ETA. I ho fa de la mà del cine, el teatre i la televisió. Vaya semanita (rograma humrstic qe la cadena autonòmica basca va llançar el 2003 i que va se poner a desdramatitzar un tema fins llavors tabú) ja no és una excepció en el panorama cultural. Tres anys després de l'anunci del cessament de la violència, els encaputxats i borrokas protagonitzen cmèdes com Ocho apellidos vascos, estrenada ahir als cines. El seu guionista, Borja Cobeaga, començarà al maig el rodatge de Negociador, on mostrarà des de l'humor una reunió que, al seu dia, va aparèixer a les pàgines de política dels diaris: la trobada entre el president dels socialistes bascos, Jesús Eguiguren, i els etarres Thierry i Josu Ternera. Mentrestant, Burundanga segueix arrencant riallades al Teatro Lara de Madrid amb la història d'un membre de la banda que viu en silenci la seva militància i que acaba confessant-la-hi a la seva nòvia després d'ingerir sense voler un sèrum de la veritat. ¿Qui va dir por? Euskadi Movie -programa d'ETB hereu de Vaya semanita- es va mofar fa poc del vídeo de la BBC en què la banda entregava les armes als verificadors.

CICATRITZAR FERIDES / «ETA segueix provocant preocupació i temor entre la ciutadania, però la por ha desaparegut. El mèrit és semblant al de poder parlar, sense tabús, del càncer. I això és un miracle, una conquista de la societat. Ja no hi ha marxa enrere. No tornarem a la situació d'abans», analitza Oscar Terol, un dels pares de Vaya semanita i la persona que més ha analitzat l'humor basc. L'actor, escriptor i humorista donostiarra adverteix, malgrat tot, que les rialles sempre han de tenir un objectiu terapèutic. «Si no contribueix a cicatritzar ferides no és humor, és ideologia. ¿Hem ajudat els humoristes a viure millor a Euskadi? Si és que sí, llavors hem triomfat», sentencia Terol, que assegura que en la seva vida professional sempre ha tingut molt clar que des d'on millor treballa un còmic és des de l'afecte.

«L'absurditat s'ha de combatre amb afecte. L'objectiu és que tots ens entenguem. Admiro molt Wyoming, però El intermedio [La Sexta] és humor de trinxera perquè sempre es fica amb els mateixos: el PP. Jo, quan dic un acudit mai penso: 'que es foti tal'», destaca Terol.

EL MÈRIT ÉS DEL CARRER / Terol insisteix a dir que el mèrit que la cultura es pugui mofar d'ETA no és tant dels creadors sinó de la gent. «A Vaya semanita recollíem el que passava al carrer, vam ser un altaveu de la gent. No hauríem pogut fer  una cosa com aquesta si el nostre públic no ho hagués pogut assumir».

Si, efectivament, Euskadi ha aconseguit rebutjar tota la transcendència al discurs polític és més que probable que el guió de Fe de etarras -que porta la firma de Cobeaga- surti per fi del calaix en què Tele 5 Cinema l'ha tingut guardat durant anys, conscient de la susceptibilitat que provoca (o provocava) el tema. La pel·lícula és la divertida història d'uns membres d'ETA que viuen en un pis franc i a qui els toca presidir la comunitat de veïns. «Diran que m'obsessiona el tema etarra, però és que dóna molt de joc», afirma el director i guionista donostiarra.

UNA COMÈDIA «NÒRDICA» / A Negociador, la comèdia sobre el mandatari socialista Eguiguren i els etarres Thierry i Ternera, Cobeaga destacarà tots els elements còmics que va tenir la transcendent trobada, que es va celebrar el 2006 a Oslo: «Eguiguren menjava kebabs perquè no podia utilitzar cap targeta de crèdit. Uns intermediaris el van confondre amb un etarra. I el cambrer que els va atendre al restaurant noruec era valencià», riu el cineasta, que ha atorgat a l'actor Carlos Areces el paper de Thierry, a qui veurem a la gran pantalla com un ciclotímic obsessionat a parlar per telèfon amb el president del Govern. Malgrat l'humor que destil·la el guió de Negociador (film que comptarà amb finançament del Govern basc i ETB) Cobeaga adverteix que serà «una comèdia nòrdica, molt seca».

Bastant més hispana és Ocho apellidos vascos, on el guionista se'n riu dels mites nacionalistes i el xoc cultural entre planetes tan diferents com són Euskadi i Andalusia. Dani Rovira dóna vida a un sevillà que mira de passar per borroka davant els ulls del basquíssim pare de la seva estimada, interpretat per un huracanat Karra Elejalde. Còctels molotov, herriko tabernes i banderes que demanen el retorn a Euskadi dels presos etarres són al·lusions al conflicte basc que inunden la comèdia i que potser fa anys no haurien estat païts pel públic.

EL MEU AMIC ÉS ETARRA ¿I QUÈ? / Asier ETA biok (Asier i jo) -el documental en què l'actor Aitor Merino defensa la seva amistat amb l'etarra Asier Aranguren- no és una comèdia. Però hi ha moltes gotes d'humor en un guió que, bàsicament, ve a dir una cosa així com: el meu amic és etarra, ¿i què? Pot ser que el plantejament sigui espinós, però al públic li ha agradat. Si no, el film no portaria l'espectacular xifra de vuit setmanes en cartell. «Si hagués dirigit aquesta pel·lícula fa anys, també hi hauria introduït humor. Però, sincerament, m'ho hauria pensat moltíssim més. I això que l'humor de la pel·lícula se centra en les contradiccions que jo tinc. Sóc una persona a qui li fa certa repulsió l'himne espanyol, però m'agrada que guanyi Fernando Alonso perquè és asturià», afirma Merino, que dijous a la nit va presentar la cinta a la Mostra Internacional de Documentals d'Olot.

Notícies relacionades

Borja Cobeaga: "No busco un premi a la concòrdia"

La Dolors, el xiringuito on fer barri a Vallcarca

«Tot això que està passant amb l'humor és símptoma de maduresa de la societat. És un pas molt important. Després de tants anys de tabú, hi ha sensació d'alleujament i catarsi. L'humor és alliberador. Jo crec, sincerament, que sempre s'han explicat acudits molt bèsties d'ETA, però només en privat. Ara ho podem fer en públic. Hem de tenir en compte que és un tema molt delicat però, al mateix temps, hi ha una cosa clara: no hi ha humor sense irreverència, així que l'equilibri és complicat», acaba dient Merino, a punt d'iniciar el recorregut internacional d'Asier ETA biok a l'Argentina i Alemanya.

És tan gran el canvi de tendència en el món cultural que Oscar Terol adverteix: «L'humor sempre és bo i els seus fins són nobles. Ara bé, amb el terrorisme, correm el risc que el cine, la tele i el teatre es vegin forçats a presentar-lo sempre amb rialles. L'espectacle sempre ha d'estar al servei de la història i no a l'inrevés».