França torna als seus propietaris tres quadros espoliats pels nazis

Potser la pel·lícula 'Monuments Men' de George Clooney, en què un grup d'homes recuperen obres d'art espoliades pel règim d'Adolf Hitler, ha remogut consciències. El cert és que França ha tornat ara tres obres d'art que van acabar en aquest país després de ser robades pels nazis durant la segona guerra mundial. Es tracta de 'La Verge i el Nen', de Lippo Memmi, 'Paisatge muntanyós', del pintor flamenc Joos de Momper, i 'Retrat d'una dona'.

Durant una cerimònia oficial celebrada aquest dimarts a París, la ministra de Cultura francesa, Aurélie Filippetti, ha tornat els tres quadros als seus propietaris legítims. França és un dels països que té més obres espoliades. Moltes, que ningú va reclamar, segueixen repartides pel país. Algunes, al museu Louvre. Segons el Ministeri de Cultura, encara hi ha unes 2.000 obres robades a jueus que no han estat ni identificades ni tornades. Amb aquestes tres últimes entregues el país francès ha tornat en menys d'un any 10 obres d'art.

L'obra 'Paisatge muntanyós' ha estat entregada al baró Cassel van Doorn, un banquer belga no jueu que té residències a França. Els seus béns van ser confiscats el desembre del 1943 malgrat les seves protestes. L'oli sobre fusta, que podria formar part d'una obra més gran, estava en dipòsit al Museu de Belles Arts de Dijon des del 1953.

Robatoris i subhastes de béns jueus

Notícies relacionades

Guardià de l'art

Vídeo | Rosalía llança aquest dilluns a les 17.00 hores ‘Berghain’, la primera cançó del seu nou disc ‘Lux’

El quadro 'Retrat de dona', del segle XVIII, estava al departament de pintures del Louvre. Es podria tractar d'una còpia d'un retrat de l'actriu Angelique Drouin pintat per Louis Tocqué. Aquesta obra pertany a Rosa i Jacob Oppenheimer, marxants d'art a Berlín. Va ser venuda el gener del 1935 en el marc de una subhasta pública de propietats de jueus.

'La Verge i el Nen', que també estava al departament de pintures del Louvre, va ser robat pels nazis a Cannes el juny del 1944. L'obra ha estat reclamada per Ileana Florescu, besnéta del banquer Richard Soepkez.