John Banville: "Chandler és el pare de les novel·les negres"

John Banville (Wexford, Irlanda, 1945) és una persona. Però, en realitat, en són dues. Una és John Banville, l'escriptor seriós que el 2005 va guanyar el Booker amb El mar. I l'altra és Benjamin Black, pseudònim amb què firma les seves novel·les negres. Ara estem davant de Black, que s'ha demanat per una copa de vi blanc per esmorzar. Glopet a glopet, l'escriptor explica els detalls del seu nou llibre, La rossa dels ulls negres (Bromera / Alfaguara), en què ressuscita el mític detectiu Marlowe, creat pel pare de la novel·la negra: el nord-americà Raymond Chandler. En la dècada dels 50 una dona bella i elegant entra al despatx del detectiu, a qui contracta per localitzar un amant desaparegut.

-Recuperar el detectiu de Chandler, ¿va ser un encàrrec o idea seva?

-M'ho va proposar el meu agent, que també gestiona els drets de Chandler.

-¿Va dir que sí a la primera?

-No. Bé, vaig dir que m'ho pensaria. En aquell moment estava ocupat en altres coses. Però després vaig pensar que, com més gran ets, més bogeries has de fer.

-Doncs molts creuen que les aventures són només per als més joves.

-Evidentment estan equivocats. Aquest és un dels motius pels quals em vaig inventar Benjamin Black. Tenia 60 anys i vaig pensar que era hora d'emprendre una aventura irresponsable. Un jove periodista alemany que em va entrevistar fa temps em va dir que jo era un autor molt bo i que no entenia que escrivís aquesta porqueria.

-¿I què li va contestar vostè?

-¿Què li podia contestar? Li vaig dir que Benjamin Black és un treball que m'ajuda a guanyar diners. Amb les seves novel·les pago factures.

-¿Amb Black guanya més diners que amb Banville?

-No ho sé, no m'ho pregunto mai. Però segur que sí, perquè Black escriu més novel·les. Un llibre de Banville pot comportar almenys dos anys de treball, o cinc. I, mentrestant, no estàs guanyant res. Abans treballava a la premsa, escrivint ressenyes, però ara no.

-¿Per què ho ha deixat?

-Ho vaig fer durant 35 anys. Va arribar el moment de dir adéu. Suposo que podria aconseguir una feina en alguna universitat i impartir cursos d'escriptura creativa, però prefereixo tirar-me per un pont.

-Tornant a Chandler, ¿l'autor nord-americà és un dels pares de Benjamin Black?

-Sí, però és que Chandler és el pare de gairebé totes les novel·les negres. I també de les sèries policíaques de la HBO. Tots són fills i filles de Chandler. Abans d'ell, la novel·la negra era com un encreuat. Els personatges eren un puzle i l'encaixaves com més aviat millor per veure qui era l'assassí. I Chandler va ser qui va dir que no li importava qui era l'assassí sinó fins a quin punt estava ben escrita la novel·la.

-Abans de posar-se a escriure La rossa dels ulls negres, ¿va revisar les novel·les de Chandler? ¿Va investigar gaire?

-Vaig tornar a llegir-ne alguna, sí, però no vaig investigar. No ho faig mai. La investigació mata la ficció. M'ho invento tot. Un món imaginat és molt més convincent que un món investigat.

-El detectiu Marlowe coneix bé els baixos fons, però té un codi ètic indestructible.

-Això m'encanta. La primera novel·la de Marlowe es va publicar sis anys abans que jo naixés, però sento afinitat amb Chandler i el seu món. Un món en què es vivia segons uns codis. Però, compte, no és el mateix parlar d'ètica que de moral. Chandler va dir que Marlowe tenia la moralitat d'un gos, però tenia ètica. Dec ser un tipus antic, però crec que el món ha de tornar a viure amb ètica.

-¿Per què l'hem perdut?

-El món es mou per cicles. Les guerres del segle XX ens van destrossar. Ara estem tots més desil·lusionats. A Irlanda l'església ja no té el poder, cosa que em sembla molt bé. Però si algú d'aquella església visqués diria que la Irlanda d'ara és pitjor. I no li faltaria raó. A prop de casa meva hi ha un passeig i cada vegada que hi vaig se'm trenca el cor de veure la quantitat de drogoaddictes que hi ha. L'altre dia vaig veure una parella de drogoaddictes amb un cotxet de criatura. ¿Quina vida espera a aquest nadó? El que vull dir és que Marlowe creia en els valors antics i els portava a terme. Si tots ho féssim, el món es curaria.

-El llibre té pocs passatges escabrosos. No fa falta inundar les pàgines de sang per fer una bona novel·la negra.

-La meva dona ho denomina violència educada. Considero que és més realista. El món no està poblat d'assassins en sèrie i torturadors. La immensa majoria són gent que porta una vida decent i mira de ser el més feliç possible. Hi ha gent malalta, és clar. La novel·la negra és fantasia, ficció. Però té un deure: ser tan realista com sigui possible. Les imatges de violència extrema ens tornen immunes al dolor i això és bo per als tirans. Dic això i m'adono que sóc un paio vell... No seguiré amb el sermó.

-¿Un escriptor de novel·la negra té gaires amics forenses, policies i periodistes?

-Un tipus que va llegir els dos primers llibres de Black em va escriure i em va dir que acabava d'entrar a treballar en un hospital. Em va comentar que s'avorria molt i em va demanar ser el meu assessor. No ens hem conegut mai personalment, però a vegades li pregunto sobre termes mèdics. Però, sincerament, no sé ni la jerarquia d'una comissaria. No sé si un tinent és més que un capità o les diferències entre un detectiu i un inspector. Suposo que sóc mandrós per investigar-ho.

-Vostè ha ressuscitat el Marlowe de Chandler. ¿Li agradaria que un altre autor donés nova vida al seu detectiu, Quirke?

-M'agradaria, però que jo estigui mort.

-¿Escriurà una altra novel·la amb Marlowe de protagonista?

-Ara mateix no entra dins dels meus plans, però no ho sé. Ha sigut divertit. ¿Qui pot resistir-se a la diversió? A veure com funciona entre els lectors La rossa dels ulls negres i ja ho veurem.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

-A Madrid va tenir una trobada amb lectors, gent normal. ¿Li agraden aquesta mena d'actes?

-Primer: no hi ha gent normal. No he conegut mai una persona normal. Segon: el públic sempre és fascinant. Disfruto molt perquè la gent veu en els meus llibres coses que jo no he vist. Hi ha tantes versions de La rossa dels ulls negres com lectors.