Maruja Torres: "Ploreu-la, si voleu, però, sobretot, llegiu-la"

Han estat moltes les reaccions per la mort d'Ana María MoixAna María Moix, germana de Terenci Moix i icona de la 'gauche divine'. La serena dona de cabells curts i cigarret a prop, ha mort després de tres anys de lluita contra el càncer.

La periodista i escriptora Maruja Torres ha dedicat un amocionat adéu a la també escriptora. "Ploreu-la, si voleu, però, sobretot, llegiu-la", ha asseverat. A més, al seu blog, Maruja Torres ha recordat que va ser amiga "d'adolescència, de joventut, de maduresa i d'això que en podríem dir vellesa" de Moix.

"Sempre la va acompanyar una tremenda modèstia, tenia les seves prioritats clares i no li agradava cridar. Té molta obra i, sobretot, molts escrits sobre cultura, distribuïts pels diaris i les revistes més interessants", ha explicat Torres. Segons la periodista catalana, Ana María Moix (Barcelona 1947) va estar "lúcida i divertida" fins als seus últims dies, i la seva mort ha estat un "cop de destral" perquè "hauria d'haver viscut més".

Jorge Herralde, fundador de l'editorial Anagrama, també ha lamentat la mort de l'escriptora i ha recordat que va ser una persona "d'una rectitud i una ètica exemplar", que va destacar com a editora, escriptora i crítica literària, però també com a "agitadora cultural".

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Herralde ha explicat que va conèixer a Moix "fa moltíssims anys", a finals dels 60, i que durant aquestes quatre últimes dècades havia mantingut amb ella una bona amistat, malgrat que mai la va editar. "Tot el que escrivia era molt bo", subratlla.

Finalment, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha exalçat la veu "intel·ligent, reflexiva, poètica i avantguardista" de l'escriptora i editora. En un comunicat, ha recordat que va ser l'exponent femení del moviment intel·lectual i literari dels anys 60 i 70, amb escriptors com Manuel Vázquez Montalbán, Pere Gimferrer, els germans Goytisolo, Juan Marsé, Félix de Azúa, Ana María Matute, i ha afirmat que va lluitar i va destacar per la seva "mirada personal, forta i fràgil a la vegada que feia que tothom que la tractava l'apreciés molt".