Premi Amat-Piniella per a Monika Zgustova

L'escriptora i traductora d'origen txec i establerta a Catalunya Monika Zgustova ha guanyat el 14a premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a obra ja publicada, organitzat per Òmnium Cultural del Bages i l'Ajuntament de Manresa, amb la novel·la 'La nit de Vàlia', on recrea la història real d'una dona que va estar en un gulag.

El jurat del certamen, integrat per Jordi Finestres, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, ha decidit per majoria a favor d'aquesta obra, que s'ha imposat a 'El pou dels maquis', de Margarida Aritzeta; 'Les guerres del pare', de Pere Rovira, i 'El banquer', de Núria Cadenes.

Enviada a Sibèria

Zgustova, nascuda a Praga el 1957, però que viu a Catalunya des de fa més de 30 anys, reconstrueix en aquest títol, publicat per Destino/Proa, el patiment de les dones que van ser tancades en un gulag, basant-se en la història real d'una artista russa que, al final de la segona guerra mundial, va ser enviada a un camp de Sibèria acusada d'espionatge.

L'entrega del guardó, que consisteix en una escultura obra de l'artista manresà Ramon Oms, ha estat precedida de l'actuació de l'actriu Mercè Sampietro i del músic Eduard Iniesta, amb textos al voltant de Joan Vinyoli, i també s'han llegit poemes de Joaquim Amat-Piniella.

El premi es va convocar per primera vegada l'any 2000 per distingir novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social contemporani. Amb els anys, i per diferents circumstàncies, el premi va haver de canviar d'orientació i, des del 2007, té l'objectiu de reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries que reflecteixi una preocupació social pel món contemporani.

Amat-Piniella a Mauthausen

Nascut a Manresa (Barcelona) el 1913, Joaquim Amat-Piniella va ser des de jove un activista cultural de primer ordre de la ciutat, que com a escriptor destaca per la seva obra 'K. L. Reich', sobre el seu pas per Mauthausen.

Notícies relacionades

Delícies per ballar plorant

Leonard Cohen i ‘Hallelujah’, de la mística a l’orgasme

Amb l'inici de la guerra civil va ser destinat al capdavant d'Andalusia com a tinent d'artilleria al bàndol republicà i després es va exiliar a França, on va ser internat en dos camps de concentració del sud del país, posteriorment, va treballar en tasques de suport i defensa al servei de l'Exèrcit francès.Juntament amb els membres de la seva companyia, va ser fet presoner pels alemanys i va ingressar a Mauthausen, on va passar quatre anys.

Fins a la seva mort, el 1974, va publicar 'El Casino dels Senyors', 'Roda de solitaris', 'La pau a casa' i 'La ribera deserta', que se sumen a 'Ombres al Calidoscopi', publicada abans de la guerra. El 1990 va aparèixer una recopilació seva de poemes, 'Les llunyanies', alguns dels quals els va escriure a Mauthausen, i recentment s'ha publicat 'Retaule en gris', amb narracions inèdites.