El fenomen Rojals

Des de fa tres setmanes, Marta Rojals encapçala la llista de llibres més venuts en català amb la seva segona novel·la, L'altra. I el primer llibre d'aquesta arquitecta nascuda fa 38 anys a la Palma d'Ebre, Primavera, estiu, etcètera, que ja va ser una agradable sorpresa fa dos anys, es passeja entre el segon i tercer lloc. Les xifres de vendes són apreciables per a una novel·la d'un autor novell en català (RBA-La Magrana ja ha imprès 8.000 exemplars de L'altra i 14.000 del llibre anterior) però l'impacte va més enllà dels números. «És l'escriptora de moda», deia d'ella Vicenç Pagès Jordà en la seva crítica per a aquest diari; però també una autora posseïdora d'una «saviesa vital i narrativa». I un misteri a mitges, que defuig les fotografies i les entrevistes de viva veu a la vegada que, com els seus personatges, interactua sense pausa en les xarxes socials (per redactar aquest article, hem conversat amb ella a Facebook; «així sé bé què dic, ho puc rellegir, pensar-ho una mica...», explica).

Els seus dos protagonistes, l'Èlia, una arquitecta a qui la crisi fa tornar al seu poble natal a Primavera... i l'Anna, una dissenyadora gràfica, la parella de la qual ha patit les conseqüències d'un ERO en un diari, i amb una personalitat recelosa, maniàtica, esquerpa i plena de traumes i plecs que oculten L'altra. Un títol que va tenint diferents explicacions al llarg del llibre.

A més de les diferents facetes, amagades i ocultes, de l'Anna real, també hi ha l'Anna virtual de les xarxes socials, que manté una vida sexual paral·lela que neix a la xarxa però que acaba al llit d'un jovenet skater i sord. «A les xarxes socials et pots reinventar del tot, fins i tot pots canviar el nom, fingir que ets més simpàtic, més feliç, més culte, més conscienciat... És una temptació irresistible», escriu Marta Rojals. Encara que al final, al llibre, tan fictícia acaba sent la identitat virtual com la que es mostra als altres en la vida real. «Sí, al llibre sí que passa. I potser en la realitat també: ¿qui ho pot saber? Aquesta incògnita pot valer perfectament com una de les conclusions de la història que explica L'altra».

XARXES I CRISI / Tant els personatges de l'Èlia com ara el de l'Anna reflecteixen l'impacte de la crisi en els joves professionals urbans que van creure ser classe mitjana, van gastar amb alegria, van fer projectes de futur i, malgrat que intenten tancar els ulls a la realitat fins a l'últim moment, veuen com el castell de cartes s'enfonsa. «Admeto que hi ha poca esperança en la trama. L'única cosa que els queda és que es tenen els uns als altres. Estaria bé si funcionés com una catarsi, com els grecs amb les tragèdies, que deien: ¡doncs tampoc estic tan malament!». Però encara que s'aferrin a la seva Brompton, al seu iPhone i a la seva TV de pagament, sí que estan malament. ¿Perquè sobretot s'han quedat sense expectatives? «Penso que la pèrdua de les expectatives de futur ha estat el més devastador. El futur, per si mateix, ja és una font d'incertesa, fins i tot en la prosperitat, però quan no tens manera de saber si l'endemà podràs cobrar, o si l'arribada de la factura de la llum t'impedirà o no poder comprar al súper aquella setmana, això són situacions inèdites per a la classe mitjana. El resultat és la por. I quan tenim por som molt vulnerables».

GENERACIONAL / És un microunivers en el qual s'han sentit reflectits crítics i autors de blogs literaris, en principi d'edats, interessos i circumstàncies laborals previsiblement semblants als de l'autora. ¿És generacional, llavors, el lector de Rojals? «Suposant que els facebookaires diguin la veritat, la franja d'edat dels que hi han fet un 'm'agrada' és dels 35 als 45 anys. Tot i que amb el Primavera també em pensava que era un llibre per a un públic determinat i al final ha estat molt transversal».

Notícies relacionades

'Els nois': quatre històries pertorbadores

Amor precari a 'Dies de frontera'

Era fàcil relacionar l'Èlia amb les poques coses que sabem de la verdadera Rojals, però aquesta vegada sembla que s'ha distanciat més del seu personatge. «L'altra l'he volgut allunyar tota sencera del Primavera. No només les protagonistes, sinó el tipus de narració, la llum, l'atmosfera, tot plegat», tecleja. I del català de l'Ebre a la barreja lingüística de Barcelona, per raons de «versemblança».

«A L'altra, el context és la gran ciutat, amb la contaminació inclosa. En aquest cas, contaminació lingüística». Els castellanismes compulsius d'un personatge i les correccions de l'Anna arriben a ser fins i tot elements còmics del llibre. Marta Rojals se sent reflectida en l'Anna: «Em molesta aquesta cosa que parlar correctament el català -i escriure'l- sigui considerat cosa de lletraferits i perepunyetes, que reclamar-ho es consideri una actitud talibana i que en canvi no es tingui aquesta percepció negativa del fet de parlar bé el castellà o l'anglès o el francès, sinó tot al contrari. Aquesta doble mesura em molesta».