El cine acomiada Maximilian Schell

El polifacètic actor austríac Maximilian Schell, una llegenda de l'època daurada de Hollywood, va morir ahir als 83 anys en una clínica d'Innsbruck. El guanyador d'un Oscar el 1961 pel seu paper d'advocat defensor en els judicis de Nuremberg al film ¿Vencedores o vencidos? va morir víctima «d'una sobtada i greu malaltia», va detallar la seva representant, Patricia Baumbauer. La soprano Iva Mihanovic, de 35 anys, amb qui es va casar a l'agost, el va acompanyar en les hores finals.

Notícies relacionades

‘El diablo viste de Prada 2’: diccionari de la seqüela més esperada sobre el món de la moda, de la A d’Andy Sachs, a la C de Cerúleo i la M de Miranda

El somni dels delirants

Amb Maurice Chevalier i Marcello Mastroianni, Schell va ser un dels actors no anglòfons més famosos de la seva època. Molt admirat al seu país també, el ministre austríac de Cultura, Josef Ostermayer, l'ha qualificat com «un dels actors més grans en llengua alemanya».

Nascut el 1930 a Viena, va emigrar a Suïssa amb la seva família el 1938, després de l'annexió d'Àustria per l'Alemanya nazi. Va arribar al teatre el 1952 de la mà dels seus germans Carl i Maria Schell, famosa actriu premiada a Cannes per El último puente.TALENT MUSICAL / El seu talent anava més enllà del cine: Claudio Abbado i Leonard Bernstein van elogiar els seus dots com a pianista. Com a intèrpret va participar en més de 90 pel·lícules, Topkapi (1964) i La creu de ferro (1977), entre altres. Va debutar a la pantalla amb El ball dels maleïts (1957), un drama bèl·lic amb Marlon Brando, Montgomery Clift i Dean Martin. Com a actor va aconseguir dues nominacions més a l'Oscar per El hombre de la cabina de cristal (1976) i Julia (1978). I com a productor i director de cine va estar nominat en la categoria de millor pel·lícula estrangera per El primer amor (1970), El peatón (1973) i el documental Marlene (1984), sobre l'actriu Marlene Dietrich.