Adéu a Félix Grande, poeta i flamencòleg

El polifacètic poeta Félix Grande, una de les veus més importants de finals del segle XX, ha mort avui dijous a Madrid als 76 anys. Narrador, assagista i flamencòleg, Grande ha mort a conseqüència d'un càncer de pàncrees. Les seves restes mortals es troben al madrileny tanatori de San Isidro.

Nascut a Mèrida (Badajoz) en plena guerra civil el 1937, des dels dos anys fins als 20 va viure a Tomelloso (Ciudad Real), on serà enterrat demà.

Félix Grande estava considerat com un dels grans renovadors de la poesia i un expert en flamenc, membre de la Càtedra de Flamencologia i estudis folklòrics. Va rebre el Premio Nacional de las Letras (2004), el Premio Nacional de Flamencología (1980) i el Premio Nacional de Poesía (1978).

De pastor a poeta

"El llenguatge és la meva pàtria", solia dir Grande, que quan era adolescent va ser pastor de cabres amb el seu avi. D'aquesta experiència va sorgir el seu  llibre 'La balada del abuelo Palanca' (2003). Entre altres llibres de narrativa destaquen 'Parábolas' (1975), 'Lugar siniestro en este mundo, caballeros' (1980) i 'Sobre el amor y la separación' (1996).  

Admirador d'Antonio Machado, Luis Rosales i Federico García Lorca, Grande va obtenir el seu primer premi, l'Adonáis, el 1963, per 'Las piedras'. El 1965, va aconseguir el premi Eugeni d'Ors per la seva novel·la curta 'Las calles'.

Poesia i prosa

'Las rubáiyatas de Horacio Martín' va ser guardonat amb el Nacional de Poesía el 1978. A partir de llavors es va centrar a escriure prosa i es va bolcar en llibres sobre flamenc. La música i el flamenc en particular van ser les seves altres passions. Grande, que va ser lletrista i tocava la guitarra, va escriure entre altres 'García Lorca y el flamenco' (1992), 'Memoria del flamenco' (1995) i 'Paco de Lucía y Camarón de la Isla' (2000). 

Notícies relacionades

Una gala Met de vint-i-un botó

Una allau de noves cares a RTVE

El 2010 va trencar el seu silenci poètic després d'incorporar el seu nou poema 'La cabellera de la Shoá' en la seva antologia 'Biografía'. Mesos després va publicar 'Libro de familia', amb poemes centrats en els pilars bàsics de la seva vida.

Casat amb la també poeta Francisca Aguirre, la seva filla, Guadalupe, ha seguit els passos dels seus pares i també escriu versos.