ESTRENA D'UNA AMBICIOSA OBRA DE LA PERLA 29 A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

En nom de l'imperi

'Traduccions-Translations', de Brian Friel, aborda el relleu del gaèlic per l'anglès al segle XIX a Irlanda

Llengua i identitat s'enllacen a la trama amb una història d'amor impossible

La jove irlandesa i els militars anglesos 8 Montse Morillo, David Vert i Ivan Benet, en una escena.

La jove irlandesa i els militars anglesos 8 Montse Morillo, David Vert i Ivan Benet, en una escena. / MARINA RAURELL

Es llegeix en minuts

JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

En menys de 100 anys, en tan sols tres generacions al llarg del segle XIX, Irlanda va viure un procés de substitució del seu idioma pel de l'imperi britànic. El gaèlic va quedar esborrat en benefici de l'anglès en un procés que, a més, va finalitzar poc abans de la independència d'Irlanda, el 1922. D'aquest fet històric va beure el dramaturg irlandès Brian Friel per escriure Translations (1980), obra que estrena la productora La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya. Ferran Utzet dirigeix una gran proposta teatral (9 intèrprets per a 10 personatges) en què s'aborden temes com la identitat, la llengua, la destrucció del món rural i l'educació. I barrejats amb una història d'amor impossible.

Utzet, responsable d'una altra peça irlandesa d'èxit de La Perla com va ser La presa, no oculta l'ajuda que suposa el context actual per recuperar una obra que a penes s'ha representat als escenaris catalans. The Abbey Theatre, d'Irlanda, la va estrenar quatre dies al TNC el setembre del 2001. «És una perla i el moment polític i social que vivim la fa encara més necessària», recorda en al·lusió a les controvertides polítiques lingüístiques dels últims temps.

Traduccions-Translations se situa en un poble del nord-oest d'Irlanda el 1833 on arriba un destacament de geògrafs militars anglesos per canviar de nom els topònims. La trama succeeix en una escola rural on es predica l'amor pel coneixement i s'estudien llengües clàssiques, malgrat ser un entorn una mica salvatge. «És com una utòpica Arcàdia», diu Utzet.

Sense maniqueismes

Et pot interesar

La peça alterna el to èpic del conflicte politicolingüístic amb les històries individuals, entre les quals prima un idil·li sense futur entre el tinent responsable de l'operació i una alumna de l'escola. «És una història èpica i parla de com les persones es posicionen davant els processos de canvi. I sense maniqueismes: ni els irlandesos són els bons, ni els anglesos, els dolents», apunta el director.

Un altre dels al·licients de Traduccions-Translations és el divertit joc que planteja la barreja de gaèlic i anglès, que pot arribar a provocar un diàleg de sords. Ha tingut feina un traductor tan expert com Joan Sellent, que ha acabat reivindicant «el català rural» per als habitants del poble i l'«estàndard» per als anglesos. La Perla, d'altra banda, va seguir el camí d'altres muntatges i tot l'equip es va capbussar en el paisatge irlandès amb una escapada al comtat de Donegal setmanes abans d'estrenar.