Adeu al canvi societari del Reial Madrid: Florentino comercialitzarà el 10% del club en una segona palanca

La segona palanca del Reial Madrid

Pérez necessita inversors que ingressin diners al club, al qual l’enorme desemborsament provocat per la remodelació del Santiago Bernabéu l’obliga a buscar una inversió que ja ha injectat anteriorment al Reial Madrid. Els gairebé 1.500 milions d’euros gastats a modernitzar l’estadi van obligar a demanar diversos crèdits, i per pal·liar-lo ja va activar una primera palanca. Va ser la venda a Sixth Street i Legends del 20% del benefici del negoci del Bernabéu durant 20 anys a canvi de 360 milions d’euros. El negoci per si mateix (i per descomptat l’estadi), continua sota propietat íntegra del Madrid.

El Reial Madrid va crear el 2021 una societat mercantil, anomenada Real Madrid Estadio SL, per a la gestió de diversos aspectes vinculats al Santiago Bernabéu. Aquesta societat, per exemple, és al seu torn propietària d’Aparcamientos del Santiago Bernabéu SL, creada per a la construcció dels pàrquings l’adjudicació dels quals per part de l’Ajuntament de Madrid ha sigut revocada per la Justícia ja en dues ocasions.I aquesta és la solució per la qual apostava de nou Anas Laghrari, el guru financer de confiança de Florentino Pérez, partidari de la creació de filials mercantils per vehicular les línies de negoci del club. 

I aquesta és la solució per la qual apostarà Florentino per donar entrada als inversors que ja estan llestos per injectar una quantitat de diners que rondaria, segons confirmen a EL PERIÓDICO fonts del club, el 10% del valor del club. Això li permetrà conservar la naturalesa i l’estructura del club, així com els seus òrgans de govern tradicionals. L’estructura jurídica actual de «club esportiu» es manté i es crea una societat instrumental, sense control ni veu en els òrgans històrics del club. La llei de l’esport permet que els clubs facin activitats comercials o creïn societats filials mentre els ingressos es reinverteixin en les finalitats esportives i no es reparteixin beneficis (article 13 i Llei 10/1990, art. 2 i Llei 39/2022). Així, no es produirà una venda directa del 10% del club, sinó d’una societat creada i participada majoritàriament pel club, permetent aquesta entrada limitada d’inversió que necessita el Reial Madrid sense perdre el model de propietat de socis ni convertir-se en SAD. Queda per saber quines parts del negoci del club (explotació de l’estadi, drets de TV, drets de comercialització...) transfereix el Madrid a aquesta societat mercantil.

La drecera del Barça i els 1.347 milions del Bernabéu

Notícies relacionades

Laporta, sobre els alts preus del retorn al Camp Nou: «Són els que havíem de posar d’acord amb els nostres estudis»

Operació Miami

En aquest cas, les participacions que es generen es repartirien automàticament i sense cost entre els socis existents, fixant el seu nombre en funció del cens que existeixi quan es produeixi l’aprovació de la creació de la societat instrumental per part del Reial Madrid, i el seu caràcter més que amb accions tradicionals tindria a veure amb drets de membres. Un model que no està gaire lluny del que ha explorat Joan Laporta en els últims anys per salvar de la fallida el Futbol Club Barcelona. L’entitat blaugrana té les mercantils Barça Innovation Hub SL, Barça Produccions SL (més coneguda com a Barça Studios) i Barça Licensing & Merchandising SL (aquesta última creada en l’època de Bartomeu).

La remodelació de l’estadi Santiago Bernabéu ha sigut més costosa del previst. Segons les últimes dades oficials del Reial Madrid, la inversió total ascendeix a 1.347 milions d’euros al 30 de juny del 2025. El pressupost inicial el 2019 era de 575 milions d’euros, però es van demanar préstecs addicionals: per exemple, 225 milions per a la gespa retràctil, 370 milions per fer front a l’increment de costos (inflació, impacte de la guerra a Ucraïna, etc.). El 30 de juny del 2025, el deute pendent relacionat amb el préstec per a la reforma era de 1.132 milions d’euros, i encara falten algunes obres: especialment la millora acústica per permetre concerts, cosa que ha augmentat, de moment, el cost final fins a aquests 1.347 milions.