Informe del sindicat independent de l’ensenyament Anpe

Creixen els problemes amb alumnes i les seves famílies: només el 4% dels docents estan «tranquils» a classe

Faltes de respecte, falses acusacions, problemes a l’hora de fer classe i assetjament són els principals problemes reportats al Defensor del Professor

La falta de disciplina perjudica el sistema educatiu: un de cada tres docents perd «molt temps» per disrupcions a l’aula

Una profesora de secundaria, en clase con sus alumnos.

Una profesora de secundaria, en clase con sus alumnos. / Anna Mas

2
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Faltes de respecte (30%), falses acusacions (28%), problemes a l’hora de fer classe (17%) i assetjament (16%) són els principals conflictes amb què s’enfronten els docents en el seu dia a dia. Sobretot, a secundària. Una mica més de 2.000 docents (2.004) van acudir el curs passat (2024-25) al Defensor del Professor, un servei d’atenció posat en marxa pel sindicat d’ensenyament Anpe per demanar informació, assessorament o suport després de viure algun tipus d’enfrontament amb l’alumnat o la seva família. Presentat aquest matí a Madrid, l’estudi incorpora aquest any un nou indicador, el de tranquil·litat, amb el qual només s’identifiquen un 4,4% dels docents.

«El malestar emocional s’ha convertit en un fenomen estructural del sistema educatiu»

Teresa Hernández, coordinadora estatal del Defensor del Professor

El nombre de trucades al Defensor ha baixat un 4,6% en un any (2.004 davant 2.101). No obstant, els problemes amb els alumnes creixen lleument, ja que han passat de ser el 41,3% del total al 42,6%. El mateix passa amb les pugnes amb els familiars dels estudiants, que el curs anterior representaven el 33,9% del total i ara suposen el 34,4%.

Com més experiència es té, més elevat és el nombre de problemes que reporten els docents. L’estudi revela que la situació a les aules és una olla a pressió. Més de set de cada deu professionals de l’ensenyament que s’han posat en contacte amb el servei d’ajuda d’Anpe (71,3%) asseguren que tenen ansietat (no necessàriament implica un diagnòstic mèdic, sinó una percepció personal, que es dona, sobretot, en els docents de primària) i gairebé el 12% manifesten símptomes de depressió (especialment, els de secundària). El 17% admet que ha necessitat anar al metge i que actualment estan de baixa. Només el 4% dels docents se senten identificats amb el terme tranquil·litat.

«El malestar emocional s’ha convertit en un fenomen estructural del sistema educatiu», explica la coordinadora estatal del Defensor del Professor, Teresa Hernández. «Ens trobem amb alguns professors atrapats en una espiral d’exigències, desmotivació i tasques burocràtiques que els impedeixen centrar-se en l’essencial: ensenyar. La percepció de falta de suport institucional davant d’això és un detonant clar d’estrès i frustració», afegeix.

Assessorament

La majoria dels professionals que es van posar en contacte amb el Defensor del Professor (85%) ho van fer per demanar assessorament, un 63% va sol·licitar suport i més de la meitat (56%), assessorament sobre legislació. En l’11% de les actuacions reportades hi va haver presència de la Inspecció Educativa.

Notícies relacionades

Els principals problemes que esgrimeixen els docents són les faltes de respecte, les falses acusacions, els inconvenients per fer classe i l’assetjament. Les amenaces han baixat respecte a l’any anterior (el 10% davant el 12%), però augmenta la pressió per apujar les notes (del 6% al 8%). L’informe revela que són les famílies les que més pressionen per a les qualificacions.

La responsable del servei d’Anpe conclou que els casos atesos són cada vegada més complexos perquè conflueixen factors de molt diversa índole, com la síndrome de ‘burnout’ o del professor cremat, la sobrecàrrega burocràtica, les elevades ràtios, l’augment de l’alumnat amb necessitats educatives especials, la incertesa davant el futur professional del professorat interí, l’excessiva càrrega lectiva i l’escassetat de personal docent i no docent.