Els poetes de Plensa

El més internacional i menys local dels artistes catalans, Jaume Plensa, té peces instal·lades en ciutats de mig món. Són famoses les seves obres creades per a espais públics de Chicago, The crown fountain, i Liverpool, Dreams. Les més icòniques de les realitzades per l'escultor poeta -«l'art és poesia i la poesia, art»-. Però n'hi ha més, a Houston, Dubai, Singapur i Tòquio, per citar-ne algunes. I des d'ahir a Andorra la Vella, el primer conjunt escultòric que Plensa inaugura després de rebre el premi Velázquez i el més pròxim a la seva ciutat natal, Barcelona.

La instal·lació porta per títol 7 poetes i és, per descomptat, «una reivindicació de la figura del poeta. Les seves paraules són com la llum que penetra a la Terra i fa créixer les flors», afirma aquest escultor que té com a obsessió «introduir la bellesa en el dia a dia de la gent» i situar les persones al centre de les seves creacions: «Les meves obres estan dedicades a l'ésser humà». L'encàrrec andorrà li va arribar el 1993, però no ha estat fins ara que s'ha materialitzat amb la participació de la Banca Privada d'Andorra (BPA), que ha finançat l'obra i l'ha cedit a la ciutat per 20 anys. Així, les set figures de Plensa -«una bonica metàfora de les set parròquies andorranes»- llueixen a la plaça dedicada a la pedagoga Lídia Armengol davant la seu del Consell General. No són les úniques, tres peces menors de l'artista decoren les seus de BPA.

Les set escultures de fibra de vidre i resina representen set homes de dos metres d'altura asseguts sobre columnes d'acer inoxidable de 10 metres -«una excusa per mirar el cel»-. «Són com els sants estilites de Constantinoble», explica. Es miren entre ells i miren a l'horitzó. I de nit s'il·luminen i canvien de color de manera suau «en una conversa eterna en què unes vegades estan d'acord i altres no». No és la primera vegada que Plensa fa una instal·lació d'aquest tipus. Hi ha poetes repartits a Niça, París, Göteborg, Jacksonville, Yorkshire i la costa de Mèxic. L'objectiu: «Crear una comunitat de poetes a tot el món».

«L'ART ARRIBA AL COR» / Una comunitat que de moment no té representació a Barcelona -amb prou feines hi ha quatre petites escultures dels anys 80 i 90-, però que tard o d'hora en tindrà. «L'alcalde m'ha demanat que m'imagini una peça icònica per a la ciutat i estic pensant en això», afirma l'artista abans de confessar que l'encàrrec li ha arribat després de les reiterades queixes de l'escultor perquè «a Barcelona es parla només d'edificis, quan l'art parla més profundament i directament a l'ànima». Pel que fa a la data no hi ha res decidit: «No tinc cap pressa, les coses passen quan han de passar i ar­riben quan han d'arribar». Tampoc sobre el tipus d'obra: «Una icona ala ciutat que no serveixi per a res però que arribi al cor». I no es diu res sobre una possible ubicació que se sospita que serà més que cèntrica.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

De moment, les pròximes parades són al Japó, on l'espera una altra in­tervenció a l'espai públic, i Augs-

burg (Alemanya), on celebrarà una gran exposició en tres seus. ¿I de la retrospectiva al Reina Sofia que sol acompanyar el premi Velázquez? «No me n'han dit res, ni tan sols m'han felicitat».